El malestar que Aliança capitalitza

1
Es llegeix en minuts
El malestar que Aliança capitalitza

MANU MITRU / EPC

Les enquestes polítiques són molt més que no pas un divertiment per als fanàtics de la demoscòpia. Reprodueixen la foto d’un instant, però de tant en tant també permeten intuir un canvi de paisatge. Així es pot llegir l’última que EL PERIÓDICO va publicar dilluns. Més enllà de qui guanya o perd uns escons, l’enquesta deixa entreveure que la conversa política a Catalunya és una altra. Durant més d’una dècada, la política va girar al voltant d’una pregunta: independència sí o no. Aquest eix va acabar absorbint-ho gairebé tot. Explicava les eleccions, els pactes i les converses familiars. Semblava que, una vegada superat en part aquell cicle amb l’amnistia, Catalunya recuperaria una certa normalitat política. Però mentre els partits continuaven ocupats a resoldre el conflicte del passat, els ciutadans expressaven altres inquietuds, com l’habitatge, el cost de la vida, la inseguretat, la immigració, la qualitat dels serveis públics o la sensació que l’ascensor social s’ha aturat.

Aquí hi ha una de les claus del moment actual. El pessimisme, la desconfiança envers els partits tradicionals o el sentiment de pèrdua de control formen part d’un mateix estat d’ànim. Quan aquest malestar no troba qui l’interpreti, apareix algú disposat a fer-ho. L’enquesta suggereix que aquest espai l’ocupa Aliança. Aquesta força pot haver entès que la identitat continua sent un poderós motor, però pot ser que canviï de significat. De ser promesa de futur a ser refugi davant un present incert.

Notícies relacionades

Aquest canvi ajuda a entendre algunes paradoxes aparents. Junts continua apel·lant al marc polític de l’última dècada. Una part dels qui es van sentir representats per aquest espai, però, reconeixen alguns dels seus referents (Puigdemont), però busquen respostes diferents per a preocupacions diferents.

La gran pregunta que deixa l’enquesta és qui serà capaç de comprendre abans la societat que està emergint.