Ceuta: ¿qui mou les peces?

Abril. Esborrany pressupostari del Congrés dels EUA. Proposa destinar 20 milions de dòlars en finançament militar al Marroc. Esmenta la seva reivindicació històrica sobre Ceuta i Melilla. I recolza que Marco Rubio impulsi un diàleg entre el Marroc i Espanya sobre el "futur estatus" de les ciutats.

3 de juliol. Trump diu que "Espanya aviat n’aprendrà. Igual que quan van renunciar a Cuba, les Filipines i Puerto Rico i van ser totes nostres".

8 de juliol. El Suprem veta les devolucions en calent de migrants interceptats quan intenten entrar nedant a Ceuta i Melilla. Això, en el context de l’última regularització.

15 de juliol. Per primera vegada en la història, Armengol rep al Congrés nens sahrauís. Reclama solucions per al camp de refugiats de Tindouf.

20 de juliol. Pedro Sánchez visita Algèria, rival regional del Marroc. Objectiu: millorar les relacions diplomàtiques després de la crisi pel Sàhara i augmentar les importacions de gas.

30 de juliol. El Marroc celebra el Dia del Tron (jornada de menys custòdia fronterera). Israel felicita el Marroc a les xarxes. Hores després, 50.000 persones entren des del Marroc a Ceuta, moltes nedant. Hi ha 57 morts. Es difonen imatges de persones saltant des de camions aturats a la frontera, davant la passivitat d’un agent marroquí. La notícia creix. Meloni demana suspendre Espanya de l’espai Schengen per risc, malgrat que l’arribada d’irregulars a Espanya és de 9.440 persones, i a Itàlia, de 16.000. Després, s’uneix a aquesta idea Finlàndia (que té frontera amb Rússia i això és un risc per a Europa). La Casa Blanca mostra imatges de Ceuta i culpa les polítiques d’"extrema esquerra" espanyoles. I l’ambaixador d’Israel als EUA apunta que Ceuta i Melilla són colònies d’Espanya. El fill de Netanyahu ja ho va dir el 2019.

Notícies relacionades

El compromís necessari en educació

"Frenar la dreta, cosa de tots"

Òscar Camps, d’Open Arms, assenyala que el Partit Popular Europeu ha liderat durant anys l’estratègia de pagar a tercers països per fer la feina bruta fora de les fronteres de la UE. Els migrants i les seves vides passen a ser instrumentalitzades, a canvi de concessions econòmiques, polítiques o diplomàtiques. Compte, cada vegada hi ha més dones embarassades i mares amb nadons que arrisquen les seves vides per creuar.

¿On són els que aplaudien el Papa fa poc quan parlava d’immigració? El que hem vist és geopolítica. ¿Què busca el Marroc? Mentrestant, s’aprofita per moure peces, crear un relat segons els seus interessos, per al xantatge o per desestabilitzar el Govern d’Espanya, lligat de mans davant el seu canvi d’actitud amb el Sàhara. Recordem el cessament de la ministra Arancha González Laya, el 2021. Això ha sigut un avís al país. Per cert, ¿els serveis d’intel·ligència espanyols no van detectar res? Això de Ceuta no és una crisi migratòria, és una crisi humanitària enorme i un desafiament a la integritat territorial d’Espanya.