Estiu
Angost
El problema és que a l’agost un ha de fer realitat tot el que havia imaginat al juny
Una de las playas de Barcelona /
No és per fer de mala ombra, però —benvingut, agost!— el millor de l’estiu ja ha passat. Ho sento! El millor és la il·lusió del juny i el simulacre agònic del juliol. El desig, vaja. La confirmació té el seu què, és clar, és clar, sobretot perquè és imprescindible. Necessitem aturar-nos i descansar per tornar a l’arena i a la roda.
El problema és que a l’agost un ha de fer realitat tot el que havia imaginat al juny. Descansar, llegir, banyar-se, enamorar-se, no mirar el telèfon, avenir-se amb la família, recuperar els amics i tornar convertit en una versió millor de si mateix. Trenta-un dies per salvar l’any. No és un mes, és una prova de rendiment amb crema solar.
Hi ha qui, fins i tot, aprofita per fer una llista de nous propòsits per al setembre. Oh, Déu meu. Encara no hem aconseguit dormir vuit hores seguides i ja estem pensant a apuntar-nos a pilates, endreçar els armaris i ser més assertius. També a l’agost es pot fracassar per avançat.
Això de desconnectar ja és d’un altre temps, de quan a les notícies ens advertien que aquell dia superaríem els trenta graus, potser fregant els trenta-dos. A les redaccions, els periodistes parlàvem de les «serps d’estiu», les notícies intranscendents que abundaven als mitjans de comunicació mentre no passava res d’important. Què n’hem de dir, d’ara. Si han arribat fins a aquest article, ja deuen haver recorregut la resta del diari i ja es veu com està el món.
Els ho agraeixo, per cert, això de continuar llegint el diari. O d’escoltar les notícies a la ràdio, també. Perquè a l’agost un pretén no assabentar-se de res i acaba empatxant-se de vídeos i notícies de rigor dubtós a les xarxes mentre intenta trobar la postura damunt la tovallola. L’exemple més recent, l’assalt a Ceuta. Els mitjans ja no només informen, sinó que també s’han de dedicar a desmentir vídeos falsos, manipulats o reutilitzats d’altres llocs i moments. Voler estar informat és una actitud responsable i tot un repte a l’hora d’encarrilar les converses de xiringuito amenitzades amb boles arrebossades de sorra.
L’agost és angost. El desig era espaiós, hi cabia tot l’estiu. La realitat, en canvi, sempre ocupa més. Així que no intentem salvar l’any, amb salvar el dia ja n’hi ha prou. Bones vacances (tot i que ens continuarem trobant per aquí els dissabtes, amb històries epistolars. A qui li escriuran una carta aquest estiu?)
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
