Viure pitjor que els seus pares
Són múltiples els estudis que adverteixen sobre la desafecció dels joves no només de la política, sinó dels valors més bàsics de la democràcia. I això és més preocupant. Perquè si una part de la joventut no se sent reconeguda en principis cívics com la llibertat o la igualtat, llavors sí que aquest sistema polític correrà perill. No es pot atribuir a aquests joves la responsabilitat de l’avanç de l’extrema dreta al món occidental, la culpa que això passi és dels boomers i dels seus fills i no tant dels seus nets. L’extrema dreta creix a Itàlia, a França, a Espanya o a la mateixa Alemanya, a l’Argentina, a Xile o a Colòmbia. O als EUA, bressol de la democràcia moderna, on el seu màxim representant polític és un senyor que no respecta les normes més bàsiques i que amb el control del Tribunal Suprem propicia una involució en els drets ciutadans, en particular de la dona.
Als joves se’ls repeteix que seran la primera generació que viurà pitjor que els seus pares. Aquest eslògan es va encunyar durant la megacrisi del 2008, quan es va enfonsar l’economia, van desaparèixer milions de llocs de treball i es van desplomar els salaris dels qui van conservar el seu. Però el lema és fal·laç. Només s’ha de mirar enrere i preguntar-se si la generació que va lluitar en la guerra va viure millor que els seus pares o si ho van fer els seus fills a l’Espanya de la fam i la dictadura. Però molts joves, que veuen amb desesperança el seu futur per la falta d’expectatives, han assimilat com una fatalitat sense remei aquesta queixa que els reiteren les seves persones grans, aquests que en comptes de buscar solucions semblen haver caigut també en el derrotisme.
És als responsables polítics (i al conjunt de la societat) a qui correspon donar una resposta al desassossec dels joves. Fent-los veure que entenen els seus problemes, però sobretot aplicant polítiques que les aturin i els ofereixin un horitzó de realització personal i professional. Polítiques d’habitatge assequible i millors salaris (es van desplomar i allà segueixen), semblen mesures imprescindibles que els ajudarien a confiar en el sistema democràtic i, en conseqüència, a defensar-lo. Pel bé de tots.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
