Podem divagar sobre si existeix un canvi climàtic o perdre el temps debatent sobre els negocis que s’amaguen darrere de tot fenomen ecologista. Podem fer estadístiques sobre la meteorologia d’aquest segle o sobre els últims 20. El cert és que, mentre això enfronta els de sempre, el bosc es crema.
La ciència, que al llarg dels segles ha errat poques vegades, no sembla equivocar-se sobre l’efecte hivernacle del planeta. Ara, el bosc es crema i els recursos es posen per apagar-lo però no per prevenir el foc. Mentre això passa, observem perplexos com es mantenen els debats mediambientals, en comptes de treballar de manera decidida a avançar-se als incendis. Per avançar-se és necessari gestió i inversió. I, a més, prendre’s seriosament el desastre i no sobrevolar sobre la qüestió.
L’exemple sobre el debat poc productiu dels incendis serveix per posar-lo com a exemple en relació amb una altra qüestió que, tot i que no tingui res a veure, demostra la facilitat de ceguesa que existeix davant un suposat estat d’opinió majoritari. L’enquesta publicada per EL PERIÓDICO sobre l’estimació de vot davant unes eleccions catalanes, on guanyaria el PSC i Aliança Catalana quedaria en segon lloc, ha fet estremir més d’un català i amb raó. L’extrema dreta catalana es referma al territori, juntament amb Vox, i ningú sembla disposat a analitzar l’evidència per evitar-la.
Des de fa 10 anys l’esquerra proclama i crida, en una metodologia de "¡que ve el llop!", els perills de l’arribada a qualsevol tipus de poder de l’extrema dreta. Repeteix una vegada i una altra aquesta possibilitat, evitant mirar de cara les causes per les quals això passa. S’insisteix a explicar la manera en què la societat perdria el seu sentit democràtic, però no a explicar les causes. En definitiva, l’esquerra no s’atreveix a qüestionar-se per què un ciutadà que sempre els ha votat ara està pensant a canviar de bándol i de manera tan radical.
En aquests moments, hi ha dos problemes crucials per a la ciutadania: l’habitatge i la immigració. El primer està en l’àmbit econòmic i altres firmes més qualificades hi han aprofundit. El segon és una qüestió política i de societat. La immigració és bona i beneficiosa per a tothom. La immigració descontrolada és un desastre i un argument que esgrimeix l’extrema dreta per anar incrementant els seus resultats.
Els partits d’esquerres, PSOE, PSC, ERC, Podem, Sumar o Izquierda Unida no s’atreveixen a enfrontar-se a la qüestió amb determinació i intel·ligència. És el seu taló d’Aquil·les. Per evitar-ho repeteixen les mateixes missives dels últims 30 anys i Espanya ha canviat en aquests temes. No és de fatxes afirmar que la immigració és molt positiva mentre no es descontroli. ¿A qui li agrada una cosa descontrolada? L’aigua és bona i quan es descontrola provoca inundacions. El foc és útil i el seu excés crema boscos. Anar de festa és saníssim però millor marxar d’un guateque descontrolat. Es tracta d’acceptar la gestió del desgavell. Després pot ser pitjor.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
