¿Wanted Netanyahu?

Res d’això no evita que la demanda del capitost de la primera potència mundial sigui una plantofada tan insòlita com estèril a una aliança que ha acabat convertint l’Orient Mitjà en un polvorí. Trump es va deixar arrossegar a la guerra contra l’Iran pel seu petit soci de Terra Santa i el resultat és un fracàs, per a Trump i els Estats Units, que no per a l’Estat jueu que segueix a la seva.

Israel s’ha erigit en el gran guardià dels interessos d’Occident a l’Orient Mitjà. Almenys davant una llarga llista d’estats fallits que, al segle XX, semblaven una amenaça existencial i que avui amb prou feines li fan ombra. Colpeja el Líban quan ho considera oportú, amplia dia rere dia el control sobre la franja fronterera del sud de Síria i ha arribat a posar en el punt de mira fins i tot Bàssora, la segona ciutat de l’Iraq. Mentrestant, el rei de Jordània, escarmentat des que va perdre Cisjordània després de la guerra dels Sis Dies, es mou amb una extrema cautela per evitar qualsevol enfrontament amb el seu poderós veí.

Notícies relacionades

El compromís necessari en educació

"Frenar la dreta, cosa de tots"

I pel que fa a Palestina la seva sort està tirada. Va ser una joguina en mans dels cabdills àrabs de la regió que, com Jordània, anhelaven el territori. La salvatjada del 7 d’octubre del 2023 s’ha convertit en l’excusa perfecta per assajar una espècie de solució final.

A Gaza han matat fins a sadollar-se de sang, en una guerra covarda que s’ha carregat més vides que el sumatori de totes les guerres anteriors a la regió. I si la política d’apropiació de terres –i neteja ètnica– s’està perpetrant al Líban i Síria a petita escala, a Cisjordània avança implacable, amb el suport decidit del Tsahal als colons que, en nom de Jahvè, ocupen cada dia més territori a Cisjordània, en un procés que cada vegada sembla més irreversible.