L’automòbil espanyol ja parla xinès

És una paradoxa de la globalització. Durant massa temps, Europa va creure que el seu avantatge tecnològic sobre la Xina era permanent i que competia amb un país de salaris baixos quan, en realitat, començava a fer-ho amb una potència industrial forta en bateries, software i intel·ligència artificial, amb una velocitat de desenvolupament i innovació difícil d’igualar. La UE va mirar de protegir la seva indústria amb aranzels als vehicles elèctrics importats des d’Àsia.

Notícies relacionades

El compromís necessari en educació

"Frenar la dreta, cosa de tots"

Les companyies xineses, no obstant, van respondre com a empreses globals. Si exportar es complicava, tocava fabricar dins d’Europa. Els aranzels van accelerar el moviment, tot i que no ho expliquen per si sols. La Xina vol produir a prop dels seus clients, reduir costos i aprofitar la indústria auxiliar espanyola.

¿Com han d’actuar ara els fabricants europeus davant aquest escenari? La resposta no pot ser única ni limitar-se a demanar protecció. Han de reduir costos, simplificar processos, desenvolupar models més ràpid, invertir en software i recuperar una idea que mai van haver d’abandonar: fabricar cotxes que la classe mitjana, aliena a la geopolítica, pugui tornar a comprar. Europa haurà de competir amb la Xina, però també haurà d’aprendre a col·laborar-hi si aspira a preservar indústria, ocupació i futur.