2
Es llegeix en minuts
El factor Aliança Catalana

Les enquestes apunten a un creixement sostingut d’Aliança Catalana. Alguns sondejos fins i tot la situen com a segona força política a Catalunya. Convé ser prudents, perquè les expectatives demoscòpiques no sempre es confirmen. Però, si ho fessin, l’ascens d’Aliança podria tenir conseqüències que anirien més enllà de la competició dins de l’independentisme i afectarien la governabilitat tant a Catalunya com, potencialment, en el conjunt d’Espanya.

A Catalunya, aquest escenari alteraria els equilibris sobre els quals ha descansat la política de l’última dècada. No només fragmentaria encara més el bloc sobiranista, sinó que podria dificultar les dues fórmules de govern que han estructurat la competició recent. D’una banda, una majoria d’esquerres ho tindria més difícil per reunir els suports necessaris. De l’altra, mentre es mantingués el cordó sanitari, una eventual majoria independentista podria no traduir-se en una majoria de govern. El resultat seria un Parlament amb majories aritmètiques, però amb menys combinacions políticament viables per formar un executiu estable.

Les implicacions no es limitarien a Catalunya. L’evolució del sistema de partits català sol projectar els seus efectes sobre la política espanyola. Tot i que Aliança Catalana ha manifestat la seva voluntat de circumscriure la seva activitat a l’àmbit català i ha anunciat una reforma estatutària per impedir presentar-se a les eleccions generals, aquesta modificació encara no s’ha materialitzat. Mentre no ho faci, no pot descartar-se un canvi d’estratègia si els incentius polítics així ho aconsellessin. En aquest escenari, l’entrada d’Aliança en unes eleccions generals fragmentaria encara més la representació del nacionalisme català al Congrés i dificultaria la construcció d’una majoria com la del 2023, un escenari que molts continuen considerant plausible.

Notícies relacionades

Si aquestes previsions acabessin confirmant-se, també caldria reconsiderar una estratègia basada en la idea que la fragmentació de l’adversari acaba debilitant-lo. Si part del càlcul socialista responia a aquesta lògica, tant respecte a l’independentisme català com a la dreta espanyola, el resultat podria ser justament el contrari. L’experiència comparada suggereix que aquest tipus d’estratègies pot oferir avantatges electorals a curt termini, però també generar efectes difícils de controlar sobre el sistema de partits i la formació de majories.

A Catalunya, la consolidació d’Aliança Catalana podria perjudicar sobretot el PSC, que podria quedar-se sense majoria per governar I, si Aliança acabés presentant-se també a unes eleccions generals, la fragmentació de la representació del nacionalisme català dificultaria la reedició d’una majoria com la que va fer possible la investidura del 2023. En tots dos casos, una estratègia concebuda per debilitar l’adversari afavorint la fragmentació podria acabar limitant, sobretot, la mateixa capacitat per governar.