Els alcaldes, la primera línia de defensa davant els incendis que assolen Espanya

Ho hem vist aquests dies a El Tiemblo (Àvila), on el seu alcalde, Arturo Varas, ha viscut pendent de les evacuacions, de l’evolució de les flames i de tornar una mica de serenitat a un municipi en suspens. També a Almeria, on els alcaldes de Bédar, Ángel Collado, i de Los Gallardos, Francisco Miguel Reyes Martín, han acompanyat els seus veïns entre ordres de desallotjament, tornades incertes i una cendra encara calenta.

Són el contrapunt al soroll polític estèril que sorgeix cada vegada que les muntanyes cremen i els pobles es buiden. En un moment en què els blocs i les sigles s’haurien d’apartar en favor de la màxima coordinació, rapidesa i eficàcia, altres administracions discuteixen sobre competències o busquen culpables abans ni tan sols d’apagar les flames. Desolador.

Notícies relacionades

Entre el rearmament i la pau

Prendre’s seriosament Aitana

Hi ha una altra realitat igual d’amarga. Molts d’aquests incendis, esperonats per la calor extrema i el vent, naixen per imprudències evitables, com treballs amb maquinària en jornades de màxim risc, negligències, conductes temeràries i, en alguns casos, són incendis provocats. Costa entendre que, en un país que cada estiu coneix el preu del foc, encara hi hagi alguns que actuïn com si la muntanya fos immune a la irresponsabilitat.

En aquest estiu abrasat, els alcaldes, que representen la manera més exigent i potser més noble de fer política, mereixen reconeixement, recursos, prevenció tot l’any i una política a l’altura de l’emergència climàtica que vivim.