610,8 km
L’odissea del cine en majúscules
Feia molt temps que no veia una sala de cine plena: 450 persones en absolut i benvingut silenci –menjadors de crispetes, abstinguin-se’n– durant prop de tres hores als cines Phenomena de Barcelona per veure i sentir en versió original La odisea, del director Christopher Nolan. Hi havia cua per entrar des de tres quarts d’hora abans. Espero que el cine repari aquest error: no poden veure’s entrades sense assignar seients. Edat mitjana de l’auditori: 35 anys. Preu de l’entrada: 18 euros. Les vendes anticipades s’han anat esgotant arreu del món als cines que permeten observar la pel·lícula amb totes les propietats tecnològiques, sistema Imax, amb què va ser gravada del tot. Al pressupost de producció de 250 milions de dòlars se n’hi afegeixen 125 més en campanyes de màrqueting. Les expectatives de l’estudi és arribar als mil milions en taquilla, i superar així els 975 que va recaptar Oppenheimer, l’últim gran èxit de Nolan, que s’emportarà un 15% dels ingressos finals com a coproductor junt amb Emma Thomas, la seva dona, que ingressarà un 5%.
Per comparar les xifres de La odisea amb altres pel·lícules, la més taquillera de la història continua sent Avatar (2009), amb gairebé 3.000 milions. Jurassic World: Dominion (2022) i Star Wars: El despertar de la força (2015) van ser les més cares de produir, al voltant de 650 milions totes dues. L’empresa de mesurament d’audiències del sector de l’oci Remtrak estima que aquest any hi tornarà a haver un nou rècord històric de recaptació en taquilla arreu del món que superarà el del 2019, abans de la pandèmia.
Pel·lícules com La odisea són clau per a la recuperació del cine en majúscules, per veure en pantalla gran i passar-ho bé. L’onada de comentaris favorables i crítics sobre el guió i el seu desenvolupament i intèrprets (paper estel·lar de Matt Damon com a Ulisses i d’Anne Hathaway com a Penèlope) no fan més que afavorir el debat sobre la interpretació lliure d’una de les obres clau de la nostra civilització, generadora de tesis de tots els colors.
Notícies relacionadesLa odisea, filmada durant 91 dies en sis països, va arribar a tenir 2.000 extres en una de les escenes culminants –el setge de Troia–. Excessivament violenta i desagradable en alguns moments, amb una absoluta falta d’erotisme –molt present en el poema d’Homer i en versions passades del cine–, el film de Nolan sorprèn perquè evita alguns dels personatges clau de la història original o parts del llibre homèric més reconeguts. Sense necessitat de revelar el fonamental, també peca d’un excés de correcció política per adequar-lo a l’actualitat del segle XXI.
No deixa indiferent. L’entusiasme de La odisea de Nolan ha sigut compartit per historiadors de l’antiguitat com Mary Beard i per analistes polítics com Anne Applebaum, que la resumeix així: "Hi ha moltes idees sobre les quals es pot reflexionar, però en destaca una per sobre de totes: no trenquis les regles més fonamentals de la teva civilització o altrament podria esfondrar-se i cremar al teu voltant".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
