Futbol d’ultradreta

L’última a veure’s engolida per la polèmica mundialista ha sigut Rosalía, que al republicar una story sobre una de les seves cançons va generar la notícia falsa que estava insultant els argentins. La conseqüència ha sigut una reacció virulenta a les xarxes, que ha provocat crides a boicotejar els seus concerts, que ha portat al seu torn alguns organitzadors a començar a cancel·lar actuacions seves. Javier Bardem s’ha vist obligat a matisar unes declaracions sobre l’afició argentina, i se succeeixen aquests dies a les xarxes múltiples enganxades i pujades de to sobre tota mena de teories conspiranoiques.

Notícies relacionades

El compromís necessari en educació

"Frenar la dreta, cosa de tots"

Tots aquests incidents tenen en realitat un denominador comú, que és el de continuar a les xarxes el partit que es jugava a la gespa i, d’aquesta manera, allargar fins a l’infinit, per generar clics, la patètica batalla de nacionalitats i nacionalismes, que és en realitat del que va un Mundial de futbol. Perquè, efectivament, el campionat com a tal l’ha guanyat merescudament Espanya, potser perquè és l’única selecció que es va prendre seriosament allò de muntar un equip i intentar jugar a futbol el millor possible. La resta d’equips semblaven més aviat Amics de Messi, de Kane o de Mbappé, col·lectius inconnexos reunits al voltant d’una estrella per servir al propòsit superior d’exaltar una nació i de passada guanyar molts diners.

Els incidents de Rosalía o de Bardem són només mínimes mostres del perill que tot aquest joc dels Estats, els uns contra els altres, derivi en una insuportable onada de supremacisme i xenofòbia, que és el que ja veiem als nostres telèfons. Per molt que a alguns troglodites els costi creure, els argentins no són millors que els espanyols, ni els espanyols que els francesos, ni el gol de Ferran és la prova de cap qualitat ètnica, sinó simplement un espectacle derivat d’una contesa esportiva. Enfrontar la gent de diferents nacionalitats és una perversió que interessa a la FIFA per guanyar diners, a les tecnològiques per generar trànsit i a la ultradreta mundial per recollir els rèdits de la seva repugnant ideologia. No és casualitat que, per exemple, un personatge abjecte com Milei hagi aprofitat totes les polèmiques per dir que "ens tenen enveja". Al revés del que se’ns explica, el futbol és, i tant, un artefacte essencialment polític, i el que hauríem d’evitar és que caigui definitivament en el costat fosc de la història. És urgent que aquest Mundial acabi ja de jugar-se als nostres mòbils i recuperem la pau. O potser, simplement, el que hem de fer és tirar-los al mar i disfrutar d’una vegada de l’estiu.