¿Pot Zapatero matar Sánchez?

Més encara, tots dos asseguren que Zapatero era el cervell i l’autèntic cap de tota la trama. Quan al maig va ser imputat ja es va veure que podia ser un salt qualitatiu en les acusacions de corrupció en el PSOE. Però era només una imputació i el Govern va dir que tenia plena confiança en Zapatero i va defensar la seva presumpció d’innocència. Ara està clar que, tot i que el rescat a Plus Ultra fos correcte –va ser avalat per la Intervenció General de l’Estat, el Tribunal de Comptes i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea–, la possibilitat que Zapatero actués com un comissionista que feia gala de les seves connexions (tràfic d’influències) ha guanyat tones de credibilitat.

I, tot i que el Govern insisteixi en la confiança i la presumpció d’innocència, la inquietud creix i es multiplica. Rafael Escuredo, un veterà socialista que va ser el primer president d’Andalusia, s’ha sincerat: "Em moriré sense entendre que companys com Zapatero es veuen involucrats en delictes pels diners. ¿Ets conscient del mal que ens fas?". Després de les confessions de Julito, el PSOE està corroït per la desesperança. ¿Pot ser el seu emblemàtic expresident un desaprensiu comissionista i acabar jutjat i condemnat?

Cerdán i Ábalos eren només dos secretaris d’Organització. Ábalos va tenir relleu en les primàries i en la moció de censura, però Sánchez el va apartar. I Leire Díez pot ser la típica intrigant que busca grimpar. Però l’expresident és una altra cosa. Per a molts militants i electors socialistes era la gran bandera. I ara la bandera es pot fer miques.

És clar, tot està per demostrar. L’actitud deferent del Suprem amb el corruptor Aldama en el cas Mascaretes pot haver incitat els dos Julis a acollir-se als avantatges dels penedits. I Julito ha canviat d’advocat i la seva defensora actual és l’exfiscal Dolores Márquez de Prado, molt lligada a l’exjutge Gómez de Liaño, que fa anys va voler posar a la presó Jesús Polanco i Juan Luis Cebrián i una sentència va acabar expulsant-lo de la carrera judicial. ¿Hi pot haver una conjura contra qui bona part de la dreta odia des de fa anys?

Pot ser, però els testimonis dels dos Julios, encara que no fossin certs, són versemblants –com un banquer em va dir fa anys dels llibres d’un famós periodista econòmic–, i molta gent –i molta premsa– ja l’ha condemnat. El panorama se li ha ennegrit, i Zapatero, que ara només ha d’estar ocupat en la seva defensa penal, no ha donat cap explicació. Ni de les joies trobades a la caixa forta del seu despatx.

Conseqüències penals a part –que no es poden descartar–, el cas ja perjudica molt el PSOE. El llavors ZP va encarnar la renovació socialista i el va portar al Govern després de la segona legislatura d’Aznar, la de l’escandalosa mentida sobre els atemptats d’Atocha. Sí, Rajoy era el candidat, però Aznar és l’únic polític que ha perdut unes eleccions sense ni tan sols presentar-s’hi.

Ara el PP –Esther Muñoz– ha dit que Zapatero i Sánchez "són el mateix". I Feijóo diu que Sánchez és "el nexe de la corrupció". Zapatero no podia haver actuat sense la complicitat de Sánchez. I va avisar Plus Ultra del rescat abans que passés. ¿Zapatero podia ser un frívol jugador que utilitzés més la seva informació que la seva influència?

Notícies relacionades

La impotència de no saber frenar

Aquesta nit miraré al cel

Sigui com sigui, Sánchez i el PSOE queden molt perjudicats. El PSOE ha tingut tres presidents i tres referents. Felipe s’ha apartat i demana eleccions. Zapatero s’està esfondrant. Queda Sánchez, que ho aguanta tot, però cada dia més perillosament sol. I refer la coalició de la investidura amb els pressupostos del 2027 sembla gairebé un impossible.

El líder del PP va iniciar ahir el que va anomenar "el compte enrere". Però no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat. No encants victòria abans d’aconseguir-la.