Canvi climàtic
Calor i pobresa energètica
L’adaptació a la presència de temperatures extremes requereix actuacions immediates
La primera quinzena del mes d’agost del 2003 va representar un shock, un abans i un després. La calor va deixar de ser una anècdota o un comentari més o menys banal per passar a convertir-se en l’exemple que el canvi climàtic és una realitat molt tangible. Mes de 70.000 morts a Europa atribuïbles a la calor, que va afectar molt especialment la península Ibèrica, França i Itàlia i persones grans, amb malalties cròniques, que vivien soles, sense xarxes familiars, i amb les rendes més baixes. I el 2003 no va ser un fet puntual. Des de l’any 2000 s’han registrat a Europa uns 23 episodis extrems de calor que cada cop són més freqüents, més intensos i de més durada. La calor extrema, amb greus conseqüències per a la salut humana, ja no és una anècdota, sinó una realitat impactant. A Catalunya aquest dies estem entrant en la tercera onada de calor d’aquest any. I no estem ni a la meitat de l’estiu.
La resposta que habitualment es dona davant d’aquestes onades de calor és la de buscar espais refrigerats. L’aire condicionat i els ventiladors ocupen una posició fonamental. El problema és que l’energia elèctrica necessària per fer funcionar aquests ginys és cara i no a tothom li va bé fer un sobreesforç econòmic per comprar-los i fer-los funcionar. I aquí sorgeix el concepte de "pobresa energètica", aquell conjunt de situacions en les quals una llar no pot mantenir una temperatura interior segura durant l'estiu a causa dels elevats costos de l'energia, els baixos ingressos o les males condicions de l'habitatge, i que l’OMS situa entorn dels 25 ºC a l’estiu. Es calcula que un 20% de la població catalana es pot trobar en aquesta situació. I no parlem de desconfort, sinó de salut.
Europa en general, a excepció dels països situats geogràficament més al sud com l’Estat espanyol o Itàlia, està, generalment, ben preparada davant del fred, però no de la calor. En una majoria de països europeus el transport públic no disposa de climatització i les llars estan ben preparades contra el fred, però no contra la calor. D’altra banda, l’estructura urbanística de les ciutats tendeix a empitjorar el problema. Ens estem referint al fenomen de l’illa de calor: Les concentracions urbanes importants registren temperatures més altes que les zones rurals que les envolten com a conseqüència dels efectes generats de l’estructuració de les ciutats, de l’orientació i amplada dels seus carrers i l’alçada i els materials de construcció dels seus edificis i paviments, que, com l’asfalt, actuen com a veritables acumuladors d’escalfor, l’absència de zones verdes o el greu problema que els aparells d’aire condicionat llencen contínuament al carrer l’escalfor generada amb el seu funcionament: Com més aire fresc a l’interior dels habitatges, més calor als carrers.
I a Catalunya, ¿què hi estem fent?
A casa nostra, un any després de la crisi de la primera onada de calor, de l’any 2004, ja es va elaborar el POCS (Pla Operatiu per prevenir els efectes de la Calor sobre la Salut), un pla estacional que s'activa anualment de juny a setembre i que té com a objectius el predir amb la màxima anticipació les possibles situacions meteorològiques de perill; minimitzar els efectes negatius de les onades de calor sobre la salut de la població a Catalunya; i coordinar les mesures i els recursos existents.
Però cal fer més. Cal tenir visió estratègica i de futur. La presència de temperatures extremes, tant de fred com de calor, difícilment millorarà. L'adaptació a aquesta nova realitat requereix actuacions immediates. Les administracions públiques han desenvolupat plans d'emergència per a episodis de calor extrema, sistemes d'alerta precoç i campanyes d'informació dirigides als col·lectius de risc. Igualment, la creació de refugis climàtics en biblioteques, centres cívics, escoles i equipaments públics permet oferir espais refrigerats i accessibles durant els dies més calorosos. I també són necessàries polítiques específiques de suport econòmic que facilitin l'accés a l'energia i a sistemes de climatització eficients per a les llars més vulnerables.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
