Suport acrític a Zapatero

Serà la justícia la que determini si aquestes declaracions són creïbles i com encaixen amb la resta de les proves. Però el més rellevant des del punt de vista polític és que ara la investigació incorpora informacions coincidents per part de diversos investigats que, almenys provisionalment, reforcen la línia seguida pel jutge d’instrucció i dibuixen un paper de l’expresident molt diferent del que ell mateix ha sostingut fins ara, limitat a tasques d’assessorament.

El Govern continua defensant que el rescat de Plus Ultra es va ajustar a la legalitat i que l’expedient va ser tramitat conforme als procediments establerts. I si bé la reacció inicial va ser atribuir la investigació a una estratègia de lawfare, tant el Govern com el PSOE van rectificar ràpidament per centrar la seva posició en la presumpció d’innocència i en la confiança cap a l’expresident. L’avenç de la instrucció, però, planteja noves exigències.

La primera correspon al mateix Zapatero. Les noves declaracions li atribueixen funcions de direcció en Análisis Relevante, una participació activa en les gestions relacionades amb el rescat, el coneixement anticipat de decisions rellevants i un sistema de remuneració vinculat a l’operació. Si afirma que el seu paper es va limitar a tasques d’assessorament, la discrepància entre aquesta versió i les declaracions incorporades a la investigació requereix una resposta més detallada per la seva banda que no pas una simple negativa.

La segona exigència arriba al Govern. Amb l’apel·lació a la legalitat del rescat i a la presumpció d’innocència no n’hi ha prou, per si sola, per respondre als nous elements que incorpora la investigació. Correspon a l’Executiu explicar per què considera que aquestes noves declaracions, que contradiuen la versió mantinguda per Zapatero, no alteren la seva valoració del cas ni justifiquen revisar el suport polític a l’expresident. Mentre aquesta explicació no arribi, el suport del Govern i del PSOE resultarà cada vegada més difícil de distingir d’un suport acrític.

Aquí hi ha el principal risc per al PSOE i per al Govern. Perquè aquest cas no es produeix pas de manera aïllada, sinó que s’afegeix a una successió d’investigacions que afecten persones del seu entorn. Una acumulació que incrementa el desgast i redueix el marge per respondre únicament remetent-se al desenllaç dels procediments judicials. Mantenint el suport a Zapatero sense exigir ni oferir explicacions sobre els nous elements que incorpora la investigació, el Govern i el PSOE converteixen el desgast de l’expresident en un problema propi i comprometen encara més una credibilitat ja erosionada, també davant els seus socis de govern.