Més habitatge, menys burocràcia

En aquest context s’ha de llegir el nou avantprojecte de llei de simplificació de tràmits urbanístics i mediambientals que ha presentat el Govern de Catalunya. No és una reforma menor, és una de les iniciatives legislatives amb més impacte econòmic potencial d’aquesta legislatura. L’objectiu és agilitar els tràmits perquè construir habitatge, rehabilitar edificis o impulsar inversions productives sigui més fàcil i ràpid.

No obstant, la realitat avui és molt diferent. Construir s’ha convertit en un autèntic viacrucis administratiu. En el sector immobiliari, el procés de construcció d’un edifici es pot prolongar fins a cinc anys si el sòl ja està urbanitzat o 10 anys si s’ha de desenvolupar urbanísticament. Abans que comencin les obres, la concessió de la llicència municipal pot tardar fins a un any, quan la llei marca dos mesos com a màxim. I a més cada municipi funciona amb ritmes diferents. N’hi ha en què els constructors ja saben que iniciar una obra implica assumir una demora difícilment compatible amb la viabilitat econòmica del projecte. No obstant, no disposem de dades oficials per ajuntaments sobre el temps que tarden a concedir llicències d’obres i autoritzacions ambientals. Publicar aquests terminis permetria identificar on són els colls d’ampolla, reconèixer les bones pràctiques i ajudar els municipis amb més dificultats per complir els temps que marca la llei.

Qualsevol inversió contempla uns costos visibles (finançament, sòl, impostos, materials, personal) i un cost invisible, que és el temps. En un entorn econòmic canviant, la incertesa temporal multiplica el risc de la inversió. Quan arriba la llicència, l’operació pot no resultar rendible i deixar de realitzar-se perquè han canviat el cost financer, la normativa o la capacitat econòmica del comprador.

La nova llei pot contribuir a corregir aquesta situació si manté l’ambició inicial. Entre les mesures principals, destaca la introducció d’una llicència urbanística simplificada, que permetria a l’empresa constructora presentar un certificat de conformitat urbanística i tècnica emès per una entitat col·laboradora acreditada, que substituiria els informes que ara fan els tècnics municipals. També s’amplien els casos d’obres que passen de llicència a comunicació prèvia i es reforça el silenci positiu. És un canvi rellevant perquè suposa avançar des d’un model basat gairebé exclusivament en el control previ cap a un altre basat en la confiança, la responsabilitat tècnica, la verificació posterior i la digitalització dels procediments.

Segons els objectius plantejats, les llicències d’obres podrien passar dels 9-12 mesos actuals a resoldre’s en un mes; la tramitació de planejaments urbanístics derivats, de dos anys a 6-8 mesos, i les autoritzacions i llicències ambientals, de dos anys a un mes. Si s’aprova i es compleix, l’impacte econòmic serà molt significatiu.

Notícies relacionades

Cinc anys d’horror talibà

Fronts que (ara per ara) no seran

L’avantprojecte està alineat amb les propostes que presentem en la Comissió d’Experts per a la Transformació de l’Administració (CETRA), ja que avança en l’agilitació de sis dels deu tràmits d’empresa prioritaris per reformar.

Catalunya necessita més habitatge per resoldre la crisi habitacional i que la burocràcia no sigui un obstacle a la inversió productiva que genera activitat econòmica i ocupació. Si volem millorar la productivitat, un aspecte fonamental és que els projectes d’inversió viables no es perdin per culpa del laberint administratiu. Per això, aquesta llei és tan necessària com urgent. Perquè el temps és un cost que acabem pagant els ciutadans en forma de més preus.