el mar al voltant
El lleig de l’Argentina
Paredes agrede a Gavi /
Els partits de futbol, tota competició disputada, en realitat, porta les emocions al límit i amb la intensitat del moment a més d’un se li escapa un mal gest, un insult. Les targetes dels àrbitres donen fe de les males conductes al camp, també algunes tàctiques brutes per desconcentrar el rival. La final del Mundial entre Espanya i l’Argentina pot haver donat grans satisfaccions als aficionats al futbol, entusiasme per a uns i desconsol per a d’altres, però el que més es recordarà de l’enfrontament, a més del gol de Ferran i l’últim gran partit que no va poder guanyar Messi, és la violència desencadenada durant el joc, mereixedora de retrets internacionals, el lleig al final del partit del futbolista argentí Leandro Paredes, en una rebequeria impròpia que va prendre com a diana Gavi després del xiulet final i que va acabar en tangana. No és només testosterona mal gestionada, com ho demostra l’últim menyspreu de l’equip argentí, que va donar l’esquena al just guanyador en el moment de la foto oficial.
El futbol, sobretot determinades escoles de futbol i alguns jugadors, s’haurien de fer mirar això del comportament antiesportiu en temps en què les audiències són massives i la projecció de l’esport supera el preu del resultat al marcador. No té sentit en una competició que cada vegada és més un negoci, sí, però que s’esforça a preservar uns valors amb plena consciència de l’impacte que té en una societat cada vegada més global, que amplifica missatges a través de xarxes socials.
Notícies relacionadesPer això grinyola tant el contrast d’aquest diumenge. ¿Quin sentit té una aliança de la FIFA amb l’oenagé Global Citizen per recaptar fons benèfics si aquest missatge ve embolicat en 90 minuts poc exemplars? ¿Com se sosté una mitja part excepcional, amb nens sobre la gespa i estrelles com Madonna o BTS rebaixant caixet per una causa solidària, si el rival derrotat opta per exhibir el seu mal perdre?
El xou integral del Mundial hauria de moure consciències. Perquè si el futbol vol de veritat ser altaveu de justícia social, no n’hi ha prou amb un entretemps benèfic: cal començar per exigir exemplaritat en els 90 minuts que de veritat importen.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
