Fer seure Pedri

Notícies relacionades

Cinc anys d’horror talibà

Fronts que (ara per ara) no seran

Compte, no obstant, amb menysprear el seleccionador. El New York Times va confeccionar en vigílies del Mundial la llista dels cent millors atletes participants. Lamine ocupava la posició número tres, Pedri era el set, les dues jerarquies són indiscutibles. No obstant, De la Fuente va fer seure a la banqueta el migcampista del Barça sense contemplacions, quan va comprovar que la seva aportació va frenar l’equip contra Portugal. Entra Fabián, el perfecte desconegut que ha guanyat les dues últimes Champions amb el PSG.

Rodri ha guanyat el títol de jugador més valuós del Mundial en un altre homenatge a De la Fuente, que el va mantenir malgrat la seva inhibició en els xocs inicials. De tota manera, el jugador més important d’Espanya ha sigut el que menys pilotes ha tocat. Unai Simón ha exercit de factor de coagulació de la selecció, per la seva perícia temerària amb els peus i pel seu suport als companys. De nou, es tracta d’una aposta del seleccionador, perquè Joan Garcia atresorava més mèrits, i confesso una debilitat personal per David Raya. Es pot seguir amb l’exclusió encertada de Llorente per Pedro Porro, per confirmar que Espanya dista de ser l’equip més car, una classificació encapçalada per França i Anglaterra. Ha de quedar clar doncs que De la Fuente no crispa ni cedeix el comandament. Xabi Alonso em va explicar com funcionava la selecció que va guanyar el Mundial del 2010, i s’aproximava a una assemblea dirigida per dos jugadors que comencen per la lletra X. En fi, tots preferiríem tenir de cap De la Fuente abans que Guardiola, Luis Enrique o Mourinho.