Catàleg
‘In’ o ‘Out’de l’estiu
El més in d’aquest estiu és tenir entrada per a l’Argentina-Espanya, detectar un tuit d’Óscar Puente amb missatge de concòrdia nacional i saber qui controla l’estret d’Ormuz. Out: confondre La ciudad de las luces muertas d’Uclés amb El siglo de las luces de Carpentier, fer-se therian i lladrar de matinada des del balcó, casar-se pel ritu malai en un càmping, cuinar una paella per entrar al Guinness world records, emular el sistema comunicatiu de Ferraz, descobrir que hi ha pensament únic, divagar ontològicament sobre un programa de govern PP-Vox.
Molt in: llegir Azorín sota el porxo, el xampany sense fer-ne còctels, regar el jardí sabent que res creix, l’UCO, cantar en família, veure pòdcasts de YouTube en hores d’insomni, tornar a les pel·lícules de l’oest amb Randolph Scott, les sabatilles d’espart, el Lacoste de tota la vida, ser més de Marc Rubio que de J. D. Vance, més de Bardella que de Marine, més de Finlàndia que del mar Negre.
Totalment out: els sondejos del CIS, imitar els imitadors d’Umbral, comparar els embolics futurs del PSOE amb la lluita entre prietistes i largo-caballeristes, fer-se passar per gurmet, anar a la platja en pilotes, defensar el règim iranià, el republicanisme, seguir confonent el gènere amb el sexe, negar hores extres als bombers, ser anglòfil d’esquerres, anar-se’n de Junts a Aliança Catalana sense acomiadar-se, posar-li un museu a Manuel de Pedrolo.
Més in: treure oposicions a la judicatura, no delegar els problemes nacionals a la instància supranacional, anar a les monges a comprar pastissos de mel, quedar-se a Waterloo i obrir una consultoria, tenir un amic xinès que inverteix en drons, llegir els clàssics i arribar fins al final.
Més out: queixar-se que ja no hi ha grans oradors, teoritzar sobre el carisma neutre de Sánchez, demanar una càtedra, ser tertulià progressista i fer el do de pit, ser tertulià de dretes i demanar perdó, la prosa d’organiller, la directora de la Guàrdia Civil, haver anunciat que el petroli arribava als 200, subvencionar cinema autonòmic, suposar que l’amnistia és un altre oasi català, el postsanxisme, el posttrumpisme, el postcatalanisme, les novel·les amb detectiu amargat, el nou sindicalisme vell, donar el cop de porta a les tertúlies de televisió, posar emoticones als e-mails, enyorar la socioconvergència, sorprendre’s dels canvis de camisa com a estil polític.
In: aprendre dels articles de Peggy Noonan, la pasta lunghi amb albergínia, saber qui serà el proper ministre d’Exteriors, les obres completes de Jardiel Poncela, que els nens estudiïn llatí a l’estiu, el te amb gel picat, preguntar-se sobre la senyora Macron, el nou llibre de Peyró, els socialdemòcrates a l’últim revolt del camí, la primera ministra Tacaichi reclutant agents que parin els espies de Putin al Japó, el Bitter Cinzano al migdia, proclamar-se seguidor de Don Julián Besteiro, anar a buscar gel a la benzinera i contemplar les noies en flor rentant el seu cotxe.
