Dues Espanyes en una mateixa setmana

Seria un error negar que aquestes dades macroeconòmiques costen de conciliar amb la realitat d’una ciutadania angoixada per l’habitatge i la inflació, que no nota la millora que reflecteixen les estadístiques. Però també seria miop ignorar la fortalesa de l’economia espanyola en un moment que té al davant una oportunitat històrica davant la resta d’Europa.

En aquest context, desconcerta que faci tant de temps que la política només parla de si mateixa. Pedro Sánchez continua entossudit a convertir la resistència en l’eix de la seva acció política, mentre les explicacions sobre els casos de corrupció que afecten el seu entorn polític i familiar queden en un segon pla. Alberto Núñez Feijóo, per la seva banda, ha entès que el PP no pot viure eternament de l’amnistia, però encara no ha sigut capaç de reemplaçar aquest discurs per un projecte que engresqui.

Notícies relacionades

Cinc anys d’horror talibà

Fronts que (ara per ara) no seran

Mentrestant, l’economia avança a una velocitat difícil d’assimilar. Els EUA i la Xina es disputen el lideratge tecnològic i industrial, alhora que Europa es prepara per a un cicle d’inversions en defensa sense precedents. Espanya, que arriba a aquest moment amb un avantatge inesperat, l’ha d’aprofitar si vol evitar quedar-se despenjada de la lliga del futur.

Sánchez hauria de dedicar menys energia a resistir i Feijóo, menys a esperar. Tots dos, molt més a preparar el país per a la pròxima dècada. Però les eleccions ja han començat i això, probablement, no passarà, tot i que el món continuï avançant sense esperar ningú.