Sánchez, Feijóo i Puigdemont

Al PP, que en el seu moment va agitar els carrers contra l’amnistia, la qüestió l’incomoda. A la cúpula popular consideren que hi ha coincidències polítiques que els uneixen a Junts per Catalunya i que el retorn de Puigdemont podria ajudar a reparar les relacions entre totes dues formacions. Alberto Núñez Feijóo voldria que Junts l’acompanyés en una moció de censura contra Pedro Sánchez, però també pensa en les eleccions, siguin més aviat o més tard, i en els anys que vindran després. Com es recordarà, en la cloenda de l’últim congrés del PP català, a finals de juny, Feijóo va instar els seus a "girar full" del procés. També va reflexionar –crec que encertadament– que el "canvi" que s’ha de produir quan el PP conquereixi el poder "no es pot fer sense Catalunya, i encara menys contra Catalunya".

Hores després, tant Aznar com Díaz Ayuso van voler corregir el president dels populars. El PP profund, aquell que se solapa i es confon amb Vox, no és partidari de bastir ponts amb el sobiranisme ni tampoc de consentir que el "colpista" Puigdemont pugui veure’s lliure. Recordem que Aznar va signar el 1996 amb Pujol l’anomenat Pacte del Majestic, el principal acord entre la dreta espanyola i el nacionalisme català des de la Transició.

¿I a Pedro Sánchez i al PSOE? ¿Els convé que Puigdemont torni aviat? No ho sembla. Tal com estan les coses, tot apunta que Sánchez vol conservar aquesta carta. Amb el retorn de Puigdemont, Junts ja no el necessitaria per a res. Els independentistes estan convençuts –i molt indignats– que els socialistes estan endarrerint entre bastidors l’aplicació de l’amnistia. Encara més: acusen el Tribunal Constitucional d’haver contribuït a ajornar-la en vincular innecessàriament el seu pronunciament al del TJUE. També Feijóo ho creu. Així ho va declarar en una entrevista periodística: "¿Què és el que està fent ara [Sánchez], segons la meva opinió? Alentint la decisió del Tribunal Constitucional per tenir el senyor Puigdemont encerclat judicialment, i ho dosifica per intentar acabar la legislatura".

Mentre que el TC sembla que ha estat ajudant a posposar l’amnistia, paradoxalment també el Suprem ha fet fins ara tot el possible per entorpir-la. En el seu cas, però, no per afinitat amb Sánchez, sinó per afany d’escarmentar Puigdemont i el sobiranisme.

Notícies relacionades

La impotència de no saber frenar

Aquesta nit miraré al cel

La política catalana, tot i estar sempre connectada a Madrid, presenta en aquests moments uns perfils molt diferents dels d’allà. Malgrat la política de "normalització" del president Salvador Illa, l’actualitat continua condicionada pel procés. Illa ha reclamat emfàticament que es permeti a Puigdemont tornar, cosa que xocaria amb els suposats tripijocs de Sánchez en sentit contrari. ¿És el president de la Generalitat un sant innocent o recorre al cinisme i, en conseqüència, es limita a dir allò que li convé dir?

En el panorama català actual, el canvi més determinant és l’ascens aclaparador d’Aliança Catalana, de Sílvia Orriols, partit que està devorant Junts i que ja competeix per la segona plaça amb ERC. El PSC, per la seva banda, a desgrat d’acumular un enorme poder, no aconsegueix enlairar-se i fins i tot perd terreny, almenys segons els sondejos. No pocs a Junts confien que el retorn del seu líder totèmic, Puigdemont, capgirarà positivament la crisi del partit. Imaginen, per exemple, que el seu retorn es produirà entre l’aclamació de les multituds, com en el seu moment va passar amb Macià o Companys. No comparteixo aquesta visió. Més aviat considero que Catalunya vol deixar enrere el procés i renovar els seus lideratges per poder iniciar amb ambició un nou cicle. També sembla evident que els problemes de Junts per Catalunya, que són de projecte i, en el fons, d’identitat, no es resoldran d’un dia per l’altre perquè Puigdemont travessi la frontera.