el mar al voltant
La batalla per abaratir l’energia
. La planta fotovoltaica Can Cabanyes II en Granollers es un ejemplo de la apuesta municipal y de la Diputación por las energías renovables. /
Tres hores d’electricitat gratis, cada dia. És el regal que disfruten des d’aquest juliol veïns de tres regions australianes que s’han afegit a un projecte del Govern anomenat Solar Sharer Offer, pensat per promocionar l’ús eficient de l’energia solar i que ni tan sols requereix instal·lar plaques: n’hi ha prou amb un comptador intel·ligent. Les autoritats recomanen concentrar en aquestes franges horàries l’ús dels electrodomèstics de més consum i planegen estendre la iniciativa a altres punts del país. Aquesta escena és també un avís per on passarà la política energètica del futur: per la gestió de quan, com i qui consumeix l’electricitat.
Austràlia podria ser el laboratori per al camí que acaba d’arrencar la UE, entossudida a electrificar l’economia i reduir la seva dependència dels combustibles fòssils. Ho és perquè fa anys que desplega una estratègia en suport de les renovables, i perquè ha convertit aquesta aposta en relat de país com a aspirants a superpotència verda: van ensenyar la seva carta de presentació al món quan Tesla va muntar, en temps rècord, ara fa una dècada, una bateria gegant al sud que era capaç de subministrar energia durant una hora a 30.000 llars. Aquella bateria va ser un símbol.
El pla de Brussel·les anunciat ahir té una música que sona bé i promet per al 2040 un estalvi anual de 260.000 milions d’euros, però el pentagrama arriba amb espines i mesures impopulars. Faran falta reformes fiscals i càrregues addicionals sobre els combustibles fòssils. Farà falta garantir inversió estable per abaratir infraestructures i reconversions, i per això convé tornar al cas australià com a model per observar amb atenció, sobretot en les seves vulnerabilitats. Si el Govern d’Austràlia busca fórmules per retallar la factura de l’electricitat de les llars és perquè continua sent cara, i obre una bretxa entre els qui viuen en cases capaces d’aprofitar els excedents solars i els qui no, entre els qui tenen plafons a la teulada i els qui no. La calor extrema empeny com mai a adaptar les vivendes per continuar sent llar malgrat el sol, i també gràcies a ell.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
