Acatar l’amnistia

El TJUE aclareix així els dubtes sobre la compatibilitat de la llei d’amnistia amb el dret de la Unió que havien portat alguns òrgans judicials a qüestionar-ne l’aplicació. La resolució reforça la possibilitat d’aplicar l’amnistia als delictes de malversació i obre la porta a arxivar les reclamacions comptables derivades del referèndum de l’1 d’octubre. Si aquesta interpretació es consolida podria comportar l’aixecament de les penes d’inhabilitació que encara afecten Oriol Junqueras i altres dirigents condemnats, així com la retirada de l’ordre nacional de detenció contra Carles Puigdemont. No obstant, convé no anticipar efectes automàtics, ja que abans s’ha de pronunciar el Tribunal Constitucional sobre els recursos d’empara pendents i serà després el Tribunal Suprem qui hagi de resoldre els procediments, a la llum de la doctrina fixada pels dos tribunals.

Ara bé, seria un error interpretar aquesta resolució com una desautorització de l’Audiència Nacional, del magistrat Pablo Llarena o del Tribunal de Comptes. El TJUE no revisa les decisions dels tribunals espanyols, sinó que interpreta el dret de la Unió quan aquests li plantegen una qüestió prejudicial. Quan un òrgan jurisdiccional acull dubtes sobre la interpretació del Dret de la Unió, correspon al TJUE fixar un criteri uniforme. Que aquest sigui diferent del sostingut per l’òrgan remitent no constitueix una censura, sinó el funcionament ordinari d’un sistema de garanties concebut per oferir seguretat jurídica. Aquest és, precisament, el sentit de les qüestions prejudicials i del sistema de recursos. La legitimitat d’un estat de dret no depèn que tots els jutges comparteixin sempre un mateix criteri, sinó que existeixin mecanismes institucionals per resoldre les discrepàncies interpretatives. Convertir aquestes diferències en un judici polític sobre els tribunals només contribueix a erosionar la confiança en les institucions.

Després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei d’amnistia i del pronunciament del TJUE, el marge per mantenir la controvèrsia jurídica s’estreny. En un estat de dret, les resolucions dels màxims intèrprets de la Constitució i del dret comunitari poden ser objecte de crítica, però han de complir-se. Això hauria de permetre tancar el recorregut judicial del procés i l’enfrontament institucional i polític que ha acompanyat l’amnistia, assumint que les controvèrsies jurídiques es resolen conforme a les regles i a les decisions dels tribunals.