¿Per què prosperen les economies?

El progrés econòmic no depèn només del nombre de llocs de treball ni del pes de cada sector. Depèn, sobretot, de la capacitat de crear valor. I aquesta capacitat és el resultat de la combinació de molts factors que es reforcen mútuament.

L’Informe Fènix posa l’accent en la immigració i en l’especialització en sectors de baixa productivitat. Són factors rellevants, però no expliquen tota la realitat. La literatura econòmica mostra que les diferències de productivitat entre empreses d’un mateix sector sovint són superiors a les diferències entre sectors. Hi ha empreses industrials, hoteleres, comercials o agroalimentàries que competeixen pel preu, mentre que d’altres competeixen pel coneixement, la innovació, la qualitat i el servei. La diferència no és tant el sector com la qualitat de les empreses que hi operen.

Les economies més pròsperes comparteixen alguns trets comuns. Disposen de capital humà ben format, aposten per la innovació, la recerca, la digitalització i les noves tecnologies. Compten amb empreses que tenen dimensió suficient per invertir, exportar i atraure talent. I tenen directius capaços de liderar el canvi. La recerca internacional fa anys que identifica la qualitat del management com un dels principals factors que expliquen les diferències de productivitat entre empreses.

Però la competitivitat no depèn només de les empreses. També necessita un sector públic de qualitat. Una regulació intel·ligent, una administració eficient, menys burocràcia, seguretat jurídica i estabilitat normativa afavoreixen la inversió i el creixement. Igualment importants són unes bones infraestructures, tant físiques com digitals, i un finançament públic suficient que permeti invertir en educació, recerca, innovació i serveis públics. En aquest sentit, el dèficit fiscal que pateix Catalunya limita la capacitat d’afrontar algunes d’aquestes inversions estratègiques.

Un altre element fonamental és la col·laboració publicoprivada. Les economies més avançades són les que aconsegueixen sumar esforços. La innovació rarament és fruit del treball aïllat; acostuma a néixer dels ecosistemes de cooperació.

Finalment, també hi compten els valors. La cultura de l’esforç, del compromís, de la responsabilitat, de la confiança, de l’emprenedoria o de la reducció de l’absentisme laboral influeixen directament sobre la competitivitat. Són factors imprescindibles per entendre per què unes societats generen més prosperitat que no pas d’altres.

Quan tots aquests elements funcionen, les empreses creen més valor. I quan les empreses creen més valor, tota la societat en surt beneficiada: milloren els salaris, augmenten els recursos públics sense necessitat d’incrementar la pressió fiscal, s’incentiva la inversió i les empreses disposen de més capacitat per continuar innovant i creixent.

Notícies relacionades

El cos ho sap

¿On dormirà el 12 d’agost?

Per això, el gran repte de Catalunya no és simplement substituir uns sectors per uns altres. És crear les condicions perquè les empreses, sigui quin sigui el sector en què operin, siguin més competitives, més innovadores i més capaces de generar valor. L’Informe Fènix ens recorda oportunament que la productivitat és un dels grans reptes del país. Però les economies modernes són sistemes complexos i la prosperitat no té una única causa ni una única recepta. Exigeix una mirada més àmplia que integri empreses, institucions i societat.

Les economies no prosperen perquè canvien de sectors. Prosperen quan creen les condicions perquè el talent, la innovació, les institucions i les empreses generin cada vegada més valor, més oportunitats i més benestar per al conjunt de la societat.