De l’àmbit social a l’econòmic

L’informe Habitatge, mobilitat i competitivitat de les pimes. Impacte sobre la contractació, els costos laborals i el creixement empresarial a Catalunya, elaborat per l’Observatori de la Pime de Catalunya, incorpora una dimensió sovint absent en el debat públic al mostrar com la crisi de l’habitatge transcendeix l’àmbit social i condiciona també el funcionament de l’economia, especialment a través del seu impacte sobre la competitivitat de les petites i mitjanes empreses.

Les dades de l’estudi mostren que pràcticament la totalitat de les empreses considera que el mercat residencial del seu entorn està tensionat, que gairebé dos terços tenen dificultats per cobrir vacants i que una de cada dos ha ajornat o descartat decisions de creixement com a conseqüència dels problemes derivats de l’habitatge i la mobilitat. Tot i que la manca de perfils adequats continua sent el principal obstacle per a la contractació, l’elevat cost de l’habitatge i les dificultats de desplaçament redueixen encara més el nombre de candidats, de manera que el funcionament del mercat laboral passa a dependre no només de la disponibilitat de talent, sinó també de les possibilitats reals d’accedir a un habitatge. Això incrementa la pressió sobre els salaris, eleva els costos laborals i dificulta l’atracció i retenció de treballadors, limitant la capacitat de creixement de les empreses i afectant amb més intensitat les pimes, que disposen d’un marge més reduït per absorbir aquests sobrecostos.

Aquest diagnòstic porta Pimec a proposar un pacte transversal per l’habitatge que doti d’estabilitat les polítiques públiques mitjançant un increment de l’oferta d’habitatge assequible, recolzat en una combinació d’inversió pública, col·laboració publicoprivada, mobilització de sòl, incentius fiscals i simplificació administrativa. Més enllà de les mesures concretes, l’informe defensa la necessitat d’una estratègia sostinguda en el temps que descansi sobre un ampli consens institucional i social.

L’avantprojecte de llei de simplificació de tràmits urbanístics i ambientals recentment impulsat per la Generalitat dona una resposta parcial a una de les principals demandes de l’informe al reduir els terminis de tramitació, crear entitats col·laboradores per agilitar les verificacions tècniques, reforçar l’efectivitat del silenci administratiu positiu i atorgar més capacitat decisòria als ajuntaments, mesures que poden contribuir a accelerar la promoció d’habitatge i a reduir un dels principals colls d’ampolla de l’urbanisme català. No obstant, tot i que la reforma constitueix una condició necessària per desbloquejar projectes, difícilment serà suficient si no va acompanyada d’una disponibilitat de sòl més gran, inversió sostinguda i un marc regulatori estable que permetin traduir aquesta agilitat administrativa en un increment efectiu de l’oferta.

Perquè el que l’informe posa en relleu és que la política d’habitatge ja no pot es desvincular de la política econòmica, al condicionar el funcionament del mercat laboral i la competitivitat del teixit productiu, cosa que obliga a situar-la entre les prioritats de l’acció pública mitjançant polítiques estables i sostingudes.