Illa, meitat de mandat

L’última enquesta del CEO de la Generalitat dona una dada rellevant. Abans que Illa fos investit (el juny del 2024), el 75% dels catalans creia que la situació política era dolenta o molt dolenta. Avui aquest percentatge ha baixat 20 punts (al 55%), mentre que els que creuen que és bona han pujat del 13% al 26%. Un gir en l’opinió de ni més ni menys que 33 punts no és una dada a ignorar.

I un 61 % (contra el 34%) aprova la gestió del Govern, un màxim en la sèrie del CEO. I l’aprovat no ve només dels electors del PSC (89%) i d’ERC i Comuns (74%), sinó també dels del PP (62%), Junts (56%) i, fins i tot més sorprenent, la CUP (51%). I Illa no només és el preferit per presidir la Generalitat, sinó el polític amb un grau més alt d’aprovació (59%), amb Oriol Junqueras ben a prop (57%). I si avui hi hagués eleccions, el tripartit podria repetir majoria, perquè el lleuger descens del PSC (Rodalies, vaga de mestres i escàndols del PSOE) és compensat per la recuperació d’ERC.

Però la sorpresa de l’enquesta és que Aliança Catalana té una pujada espectacular (passa de 2 a 25 escons) i sobrepassa Junts, que baixa de 35 a 18. I Sílvia Orriols és la segona com a preferida a presidir la Generalitat (8% contra 18% d’Illa), perquè els votants d’ERC dubten entre Rufián i Junqueras.

Però, ¡compte! Avui Orriols encarna la protesta. Contra el fet que el PSC tingui la Generalitat, contra el fracàs de l’independentisme i contra la immigració, un fenomen que sorgeix quan es necessita cada dia més immigrants i això comporta problemes. Així, l’ascens d’Aliança es deu a antics votants de Junts però també de Vox. És la musa de la protesta. Però l’enquesta és sobre si les eleccions al Parlament fossin avui. Per a això, n’hi hauria prou amb Orriols i tres caps de llista. Però les pròximes eleccions seran municipals i Aliança guanyarà en algunes poblacions, però fer llistes solvents en molts dels 947 municipis catalans és una cosa en la qual Junts –malgrat el seu mal moment– té grans avantatges. I si a les municipals Orriols no compleix les expectatives, la seva màgia pot decaure.

A més, Junts està en crisi perquè a Puigdemont encara no se li ha aplicat l’amnistia. Per a Junts és el líder indiscutible, però poc efectiu –sobretot, des que va perdre el 2024– perquè durant molts anys no ha pogut trepitjar el terreny. I diuen que creu que l’amnistia no se li ha aplicat per culpa no del Suprem, sinó de la traïció de Sánchez. Per això, mentre Junqueras ajuda la governabilitat, Miriam Nogueras està irritada. I Waterloo coqueteja una mica amb la idea de fer caure Sánchez. I això no l’afavoreix perquè a Catalunya –tot i que el PP no ho entengui– Sánchez no és només el preferit per presidir Espanya (29% contra 6% de Rufián i menys d’Abascal i Feijóo), sinó que també ho és (36% contra el 32% de "cap") per als seus propis votants.

El futur de Junts depèn de l’amnistia (¿octubre?) i de si llavors Puigdemont l’encerta o es torna a equivocar, com el 2017.

Notícies relacionades

Cinc anys d’horror talibà

Fronts que (ara per ara) no seran

Però és cert –ho ha remarcat Antoni Puigverd, un bon analista– que Catalunya està una mica àtona i desil·lusionada. No podia sortir indemne de l’acumulació del somni dels desnonats (Colau, David Fernández) i del dels separatistes, que –a part de les seves raons– només podia acabar malament. Malgrat la famosa abraçada d’Artur Mas i Fernández contra l’Espanya opressora. Superar els fracassos és una assignatura dura. Per això, quan el CEO pregunta quin partit resoldria millor diversos problemes, la primera resposta és "cap". I en la segona, de vegades guanya el "no sap", i de vegades el PSC. Després, una mica per darrere, ERC.

Illa predica estabilitat i prosperitat compartida. I és aprovat. Però els greus errors (independència unilateral i revolució dels desnonats) tarden a cicatritzar. I, a més, el gran desconcert que ha creat Trump.