CEO
Aclarir el panorama
A PIE DE CALLE| En la esquina de Rosselló con Sardenya, grupos de independentistas y españolistas se enfrentan a gritos. Gritos de Independencia yFuera fascistas de nuestros barrios contra Viva España
L’última enquesta del CEO ens ha aportat tres dades importants. L’ascens meteòric d’Aliança Catalana (AC), el descens gairebé tràgic de Junts i el notable augment del percentatge de població que donaria suport a la independència de Catalunya. No estic segur que les xifres d’aquests paràmetres diferents s’hagin de llegir com a causa i conseqüència, perquè responen a contextos diversos. ¿Puja AC i, doncs, puja l’independentisme? Seria una lectura molt reductiva. La diferència és que un partit s’enlaira des d’una base petita mentre que l’altre, Junts, consolida un descens terrible des de l’actual posició de segona força.
¿Per què puja, doncs, l’opció d’una Catalunya independent, encara inferior a la d’un no a la independència, tot i que amb una xifra (45%) que no es donava des de fa sis anys? És difícil d’analitzar. Aquest és un país estrany que ha experimentat, en una dècada, situacions crítiques, moments que havien de ser històrics, una persecució judicial extrema i, en els últims temps, una espècie de bany maria que només es converteix en xup-xup quan es cuinen determinats àpats en forma de reivindicacions simbòliques.
Després de tot el que ha passat, em sembla bastant significatiu constatar que gairebé la meitat dels ciutadans d’un país afirmin que voldrien formar part d’un altre Estat, tot i que avui aquest sentiment no té articulació política possible.
Notícies relacionadesS’entén l’eufòria del partit d’Orriols després de l’enquesta del CEO, però són ells mateixos els que semblen no entendre la realitat. Els cordons sanitaris no es pensen contra un Estat, sinó contra una formació política mesquina i populista, sense líders seriosos, basada només en l’agitació de les vísceres. És a dir, sense possibilitats de formar part d’una hipotètica majoria social sobiranista.
La sentència del TJUE d’avui pot obrir la porta de la tornada de Puigdemont a Catalunya. Caldran molts passos, però, vist com va tot, sembla l’última esperança de Junts per revertir el descens. Per aclarir una mica el panorama, almenys.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
