Independentisme
Ara la pregunta que s’haurien de fer tots els catalans, entre els quals m’incloc, és saber si un retorn de Puigdemont seria positiu o negatiu. Tan clar com això. Per a què hem d’escriure-ho d’una altra manera. Ja sabem les diferències descriptives sobre el personatge. Per alguns catalans és un fugit de la justícia i per d’altres un exiliat polític. Si analitzem d’entrada aquesta diferència d’enfocament, entendrem que no hi ha resposta compartida o possibilitat d’entesa. Però el temps fa la seva feina i el que és vital un dia l’endemà deixa de ser-ho. Les nostres pròpies vides són plenes d’aquests moments. Així, aliens al pas temps, podem replantejar la qüestió: ¿qui es pot beneficiar del seu retorn?
El món independentista està convençut que el primer a qui no li interessa el retorn de Puigdemont és al PSOE mateix. És una idea molt de xarxes socials, quan s’avança la conclusió abans que la mateixa idea. Per exemple, s’anuncia un vídeo que s’ha fet viral, però de fet només l’han vist quatre gats. Així, la idea de la viralitat és seductora perquè molts caiguin en la trampa. No hi ha res que sembli concloent. És el president Illa qui anima les diverses institucions judicials perquè pugui tornar al més aviat possible. Alguna cosa no quadra.
També és veritat que el retorn del personatge serà conduït amb la imaginativa maquinària independentista, que no compto pas que s’hagi rovellat. Espectacle d’emotiva narració. En aquest cas només hi ha una objecció que el diferencia dels anys processistes: TV3 no estarà tan a mercè a les indicacions d’Òmnium ni de l’ANC. No tant perquè el Govern sigui socialista com perquè l’ànima de la Corporació en aquests moments està en la inspiració d’ERC, a qui els ha anat molt bé tenir el líder messiànic allunyat de les aigües del Ter. D’aquesta manera, si durant els pròxims sis mesos s’acaba donant aquest retorn esperat, hi haurà un seguiment informatiu, no podria ser de cap altra forma, però no una transmissió en directe d’un fet històric, que llavors l’habitual.
Notícies relacionadesÉs veritat que han de passar moltes coses, però. Primer, que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) doni el vistiplau al dictamen que va elaborar l’advocat general sobre dos temes: la malversació i el terrorisme dels Comitès de Defensa de la República (CDR). Sobre aquest segon tema, crido el temps a declarar, senyoria. Dit d’una altra manera, havent passat tants anys, ves a saber a què es dediquen ara aquests integrants dels CDR. Deuen tenir fills o filles, i ells sí que necessiten la seva dedicació.
La malversació és l’altra qüestió. És possible que el TJUE pugui acceptar una amnistia, però el Tribunal de Comptes i el Suprem també podrien seguir la tesi de no acceptar-la, un detall molt important per als que consideren que Puigdemont es va escapar. Així de clar ho veuen, encara que la bona gent de l’ANC continuï pensant que van ser les seves quotes les que van donar ales pressupostàries a tot el que va passar aquells dies. El cas és que el més normal és que torni. Si ho mirem fredament no em sembla pas que li faci gens de gràcia a Sílvia Orriols, líder del partit que està disparat en les enquestes. El joc està entre indepes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
