¿En què va cooperar David Sánchez?

El PP i les altres acusacions van posar el crit al cel, però va capgirar la situació i va treure l’as de la prevaricació, considerant Sánchez un extraneus.

¿Què vol dir això? Ho explica la mateixa sentència: "Els extraneus, és a dir, els que no reunissin les qualitats especials d’autor [funcionari públic] que exigeix el legislador, serien, si escaigués, partícips a títol d’inducció, cooperació necessària o complicitat, i se’ls podria aplicar l’article 65.3 del Codi Penal".

La sensació era que, si hi havia cap possibilitat de condemna, aquesta possibilitat passava per la prevaricació en la modalitat de cooperació necessària.

Va ser llavors, en la sessió de conclusions definitives del dia 4, quan el PP va afinar l’estratègia al sol·licitar que el delicte de nomenament il·legal, prescrit, fos substituït pel de prevaricació, la pena del qual pujava a sis anys davant els tres de la qualificació inicial.

La resolució recorda que la pena prevista per al delicte de nomenament il·legal (això és, l’article 405 del Codi Penal) era una pena lleu. Per això conclou que "ha de ser considerat prescrit" el delicte relatiu al primer nomenament pel qual Sánchez va assumir el càrrec de coordinador d’activitats dels conservatoris de música.

De tota manera, quan es canvia la denominació del càrrec per la de cap de l’Oficina d’Arts Escèniques, els magistrats condemnen sobre la base de la nova qualificació jurídica plantejada pel PP, a l’empara de l’article 404 del Codi Penal, relatiu a la prevaricació.

Segons aquesta tesi, David Sánchez hauria comès el delicte al presentar-se al concurs, una conducta que constituiria la seva cooperació necessària. Sobren cites de sentències, però hi falta, per dir-ho així, l’autoria.

El tribunal elabora un ampli compendi de jurisprudència, parla de’"col·locació a dit" i, sobre la creació del càrrec, afirma: "No sabem, en suma, qui va exercir pressió o va tenir l’ascendència sobre els responsables de portar a terme la tasca de tergiversació del dret, ni en quins actes concrets es va materialitzar l’influx".

Les ganes de condemnar apareixen gairebé explicitades, tot i que el tribunal no arriba tan lluny per apreciar un delicte de tràfic d’influències.

Notícies relacionades

Cinc anys d’horror talibà

Fronts que (ara per ara) no seran

"Podríem mantenir, com a contrahipòtesi, que les conductes prevaricadores van obeir a l’interès d’afavorir les persones que se’n van beneficiar per la proximitat familiar (el senyor David Sánchez) amb qui seria reelegit secretari general del partit i, amb el temps, president del Govern, i respondre així a un desig de congraciar-s’hi".

És a dir, la sentència no es priva de formular aquesta hipòtesi. No obstant, aplica el principi in dubio pro reo respecte al delicte de tràfic d’influències. La realitat és que admet que no hi va haver proves per acreditar-ho.