Le Pen mata pare i fill

1
Es llegeix en minuts
Le Pen mata pare i fill

Donald Trump és un delinqüent, sense necessitat de metàfores. Va ser condemnat a Nova York per 32 delictes, després de pagar amb fons de campanya el silenci de l’actriu porno amb qui va mantenir relacions sexuals mentre la seva dona estava embarassada. Per tant, la constatació que Marine Le Pen també és una malversadora criminal per la contractació fraudulenta d’assessors no comporta cap censura, si de cas obre la possibilitat que tots els candidats presidencials requereixin l’aportació d’un certificat d’experiències penals. La ultradretana francesa aspira al càrrec de Sarkozy, que ja va passar per la presó.

Notícies relacionades

La turmellera electrònica que infama Le Pen equival a la retirada preventiva del passaport a Begoña Gómez, perquè també a França van proliferar les acusacions de lawfare quan va semblar que una condemna treia la líder d’Agrupació Nacional de la cursa el 2025, després d’endossar-li cinc anys d’inhabilitació per al càrrec. Fins i tot l’eixut Jean-Luc Mélenchon va ser cartesià per una vegada, al renegar de la intromissió judicial per presumir que a l’extrema dreta se la derrota a les urnes. És una lliçó d’orgull democràtic als qui desitgen alleugerir tràmits perquè desallotjar els ultres és una causa justa. L’hereva del lepenisme és la candidata d’extrema dreta més pròxima a governar un país de primer rang, malgrat el seu perfil de dona solitària amb gats que J. D. Vance va esgrimir per ridiculitzar les votants de Kamala Harris.

Amb la bola de pres lligada a la cama, Le Pen manté el seu avantatge davant l’absència de candidats en condicions de neutralitzar-la. Per arribar a la posició puntera no només ha hagut de matar el pare Jean-Marie, sinó el fill Jordan Bardella, arquetip de l’ultradretà de manual. A propòsit d’això, i ja que tots els grups des de Vox fins a Bildu van augurar una imputació a Pedro Sánchez al Congrés, comença a quedar clar que aquesta hipòtesi insostenible tampoc impulsaria a dimitir el president del Govern. Amb aquesta premissa, s’observa des d’una perspectiva diferent el manteniment en el càrrec des de la Moncloa dels successius imputats de marca socialista.