Continuïtat amb incertesa

El PP es manté com a primera força, tot i que retrocedeix fins al 29,4% després de perdre part de la recuperació registrada al gener i queda més de tres punts per sota del resultat obtingut en les eleccions generals del 2023. El PSOE s’estabilitza en el 26,5%, malgrat els escàndols que afecten el partit i l’entorn de Pedro Sánchez, tot i que continua gairebé cinc punts per sota del 23J. Vox consolida el creixement registrat durant la legislatura, amb un 17,8%, mentre que Sumar prolonga el seu retrocés fins al 7,7%. A això s’hi afegeix la irrupció de S’ha Acabat la Festa, tot i que encara sense representació, que incrementa la fragmentació a la dreta del PP. Les valoracions dels líders continuen sent baixes i cap assoleix l’aprovat. Pedro Sánchez millora lleugerament i manté un avantatge clar com a president preferit, mentre que Alberto Núñez Feijóo perd part de l’avanç registrat en el baròmetre del gener, fet que evidencia les seves dificultats per convertir el desgast del Govern en un suport electoral més ampli.

En el baròmetre, que és el primer fet després dels acords autonòmics entre el PP i Vox, la immigració apareix com el principal eix de divisió i l’opinió pública es reparteix pràcticament per igual respecte a la regularització d’immigrants, una polarització que resulta coherent amb la incorporació del principi de prioritat nacional a aquests acords. En canvi, es constata que hi ha amplis consensos sobre els serveis públics o determinades polítiques d’habitatge, cosa que indica que la divisió es concentra en les qüestions identitàries més que en les redistributives.

La preferència per la convocatòria d’eleccions anticipades que es detecta s’ha d’interpretar en el context d’una legislatura marcada pels casos de corrupció que afecten el PSOE, la incapacitat per aprovar uns nous Pressupostos Generals de l’Estat i una majoria parlamentària cada vegada més inestable. Una posició, no obstant, que no es tradueix en un suport equivalent a una moció de censura avalada pel PP, Vox i Junts, fet que reflecteix que el desgast del Govern no ha donat lloc, de moment, a més suport a l’oposició com a alternativa.

En conjunt, el baròmetre dona una fotografia molt similar a la dels sondejos anteriors. La distribució de suports amb prou feines canvia i l’avantatge del bloc de la dreta es manté pràcticament inalterada. La principal incertesa rau en una oferta electoral encara incompleta, especialment a l’esquerra del PSOE i, a Catalunya, en l’eventual concurrència d’Aliança Catalana a les eleccions generals, una possibilitat encara no descartada que afegiria un nou element de competència en l’espai de l’independentisme català. Per això, aquestes projeccions s’han d’interpretar amb molta cautela.