A l’espera del TJUE

La llei d’amnistia, aprovada el 2024 com a part de l’acord d’investidura de Pedro Sánchez, pretenia extingir la responsabilitat penal, administrativa i comptable derivada del procés, amb les excepcions previstes en la pròpia norma. No obstant això, el TS va rebutjar aplicar-la íntegrament al considerar que la malversació quedava exclosa de l’àmbit de l’amnistia per la interpretació que va fer del requisit d’absència d’enriquiment personal previst en la llei. Una interpretació que va mantenir vigents les ordres nacionals de detenció de Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, al mateix temps que Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa van seguir subjectes a les penes d’inhabilitació vinculades a aquest delicte.

El TJUE ha de pronunciar-se, entre altres aspectes, sobre l’aplicació de l’amnistia al delicte de malversació i sobre l’eventual incidència en els interessos financers de la Unió Europea. Si, com apunten les conclusions de l’advocat general, avala el gruix de la norma, el TC comptarà amb un suport addicional per resoldre els recursos d’empara i els recursos d’inconstitucionalitat encara pendents. Una cosa que reduiria de manera significativa el marge interpretatiu del TS, encara que continuaria corresponent-li executar les resolucions i decidir sobre l’aixecament de les ordres de detenció i de les inhabilitacions.

Si es confirma aquest escenari, els seus efectes transcendirien l’àmbit estrictament judicial i tindrien importants implicacions polítiques. Un eventual retorn de Puigdemont suposaria la fi d’una anomalia institucional molt prolongada i reconfiguraria el lideratge de Junts. Una possibilitat que arriba en un moment complex per a la formació, després que l’últim baròmetre del CEO reflecteixi un retrocés en les seves expectatives electorals i evidenciï les dificultats per convertir la centralitat parlamentària que té el partit a Madrid en una millora de la seva posició a Catalunya. I més enllà de la situació de Puigdemont, el desenllaç judicial posaria fi a una etapa que ha condicionat tant l’estratègia de Junts com, en bona part, la política catalana i la governabilitat espanyola durant els últims anys.

En conseqüència, la resolució de les qüestions judicials pendents és una condició necessària per tancar el cicle polític obert pel procés. Una vegada hi hagi un criteri judicial definitiu, correspondrà a les institucions i als actors polítics assumir-lo. Només així podran donar-se per concloses les conseqüències judicials del procés, recuperar la normalitat i retornar de nou el conflicte a l’àmbit estricte de la política.