El crèdit de Jaume Collboni

S’hi suma un segon avantatge, que l’alcalde ja no governa a la contra, sinó amb una part significativa de la ciutat que comparteix les seves prioritats. Les seves mesures es llegeixen més com una traducció del sentit comú urbà que com un programa de partit. En una plaça tan exigent com Barcelona, el baròmetre demostra que el socialista té agenda, discurs i crèdit, sense que el repunt d’Esquerra i la bona valoració d’Elisenda Alamany alterin el seu avantatge.

Notícies relacionades

Cinc anys d’horror talibà

Fronts que (ara per ara) no seran

Amb tot, la mostra també deixa un avís clar: Barcelona continua pensant, majoritàriament, que ha empitjorat l’últim any. Tot i que Collboni ha aconseguit alinear la seva agenda amb part del sentir ciutadà, els problemes que més pesen en el dia a dia –l’habitatge, la inseguretat i, cada vegada més, la immigració–, segueixen presents i alimenten una sensació de desgast preocupant.

Aquest és el principal risc per a l’alcalde, que una gestió que avui té crèdit acabi sent percebuda com a insuficient per a una població que demana millores tangibles. L’oposició ho sap i ho explota, i una part de l’electorat indecís pot comprar aquest relat. L’habitatge exigeix més velocitat; la seguretat, més presència, i la immigració, una resposta seriosa abans que el debat acabi en mans de qui només busca endurir-lo. Collboni té aquí una oportunitat real abans de les eleccions.