Una notícia bona i una altra de dolenta

Anem a la bona. BlackRock és la gestora de fons més gran del món, amb actius de més de 13 bilions d’euros (sis vegades el PIB espanyol), i la seva portaveu ha dit: "Les accions espanyoles ens agraden molt i ara són la nostra principal aposta mundial. Mai havíem estat tan optimistes amb Espanya, que és el gran protagonista en creixement d’Europa, amb un superàvit per compte corrent entorn del 2%, una inflació controlada i un mercat laboral que està millor". BlackRock ha col·locat 104.000 milions a Espanya, és l’inversor privat més gran de l’Ibex i té participacions en les primeres empreses del país. En sap.

I afegeix: "Els meus companys a França, Suïssa i el Regne Unit expliquen el mateix, que la borsa espanyola és la favorita". Sí, ja Paul Krugman, el premi Nobel d’economia, va fer una famosa triple afirmació: "Un, la borsa no és l’economia. Dos, la borsa no és l’economia. I tres, la borsa no és l’economia". Però, després del tancament de l’estret d’Ormuz, l’FMI acaba de revisar a la baixa les seves previsions econòmiques per al món i malgrat això manté per a Espanya la seva previsió del 2026: un augment del PIB del 2,1%, que més que duplica la mitjana de la zona euro (0,9%) i és quatre vegades més gran que el d’Itàlia (0.5%), on Meloni governa amb majoria absoluta.

Però també hi ha –i molt més present en els mitjans de comunicació– una notícia dolenta: el bloqueig polític que està perjudicant els dos grans partits que han governat la democràcia espanyola i que han de tenir algun mèrit en el gran canvi social d’Espanya. Segons dues enquestes publicades el cap de setmana passat, per La Vanguardia i El País, des de les últimes eleccions generals, el PSOE, el partit del Govern, ha perdut entre 3,7 i 4,6 punts respecte al seu 31,7% del 2023. És una baixada rellevant –no una caiguda– que es pot explicar perquè la llei d’amnistia –convenient a Catalunya– va ser impopular en altres comunitats, perquè la majoria de la investidura fa aigües, pels casos de corrupció, i perquè la vivenda està pitjor que el 2018, quan Sánchez va arribar al Govern.

Però el més sorprenent és que el PP no s’ha beneficiat gens del descens del PSOE. Respecte al 2023, quan va rebre el 33,1% dels vots, ha perdut entre 1,1 i 2,9 punts. ¿Per l’estil aspre de la seva oposició? El que és indiscutible és que tant Feijóo com Sánchez –aquest encara més– han perdut força. I l’únic partit que puja, i amb força, és Vox, que ha saltat del 12,4% al 17,2% o al 18,5%.

Hi ha moltes causes per a l’ascens de l’extrema dreta, que no és només un fenomen espanyol. Però que el PSOE i el PP hagin estat tota la legislatura en una guerra sense treva, i dificultant el correcte funcionament de les institucions, és molt probable que els hagi desprestigiat i que això hagi contribuït a l’ascens de Vox. Tot i que Abascal està molt lluny de tenir l’impuls de Meloni o de Marine Le Pen.

Notícies relacionades

El cos ho sap

¿On dormirà el 12 d’agost?

I –més xocant– això passa malgrat que ni al PSOE ni al PP els interessa que Vox creixi. El PSOE creu que és un perill per a la democràcia i el PP va anticipar eleccions a Extremadura i a Aragó en un intent fallit de deixar de dependre d’ella. Ara, el PP ha pactat en quatre comunitats, però –digui el que digui– no està content. La prova és que Feijóo proposa canviar la llei electoral perquè el primer partit obtingui una prima de diputats. O sigui, per no haver de pactar amb Vox el Govern d’Espanya. Però Feijóo sembla que no sàpiga que tocar la llei electoral exigeix un pacte PP-PSOE, que és el que no han volgut fer en tota la legislatura. I tampoc fa falta tant. A Andalusia, al PP li faltaven dues míseres abstencions socialistes perquè Moreno Bonilla –contradient la seva campanya– no hagués de pactar amb Vox. Però ni el PP ho va demanar ni el PSOE va insinuar que podria fer-ho.

¿Amb quina notícia es queden? ¿Amb la bona de BlackRock o amb la del continu bloqueig polític.