L’OTAN, entre Trump i Putin
Rueda de prensa de Trump en Ankara. /
Trump fa la traveta a l’OTAN mentre que Putin té la intenció de despullar-la de poder militar. No és el mateix però segur que, quan parlen per telèfon, Trump i Putin riuen molt. Una notable diferència és que Donald Trump se n’anirà quan s’acabi el seu mandat, si el poder judicial no el desplaça abans, mentre que Putin s’hi està com per sempre, sense que els seus crítics més apassionats prevegin l’escenari de la caiguda. La situació és incomodíssima per als països de la Unió Europea i per a la il·lació estratègica d’Occident, per no parlar d’Ucraïna.
Si els Estats Units es deslliguessin efectivament de l’OTAN –cosa, malgrat tot, ara com ara improbable–, l’atlantisme perdria l’entitat fundacional, en el pitjor moment. La hipòtesi d’una OTAN sense tropes i arsenal nord-americà supera de molt l’amenaça que representen les bravejades de Trump, Groenlàndia inclosa. ¿Putin s’arriscarà a activar l’article 5 del tractat, és a dir, la defensa col·lectiva en cas d’amenaça, només invocat per l’atemptat de l’11-S? Però qui sap si l’home del KGB es vol venjar de la victòria de l’OTAN a la guerra freda. Es deu llepar de gust quan Trump diu que l’OTAN és un tigre de paper.
Dipositats en un magatzem big data, els successius plans de defensa europea comuna necessitarien una refrigeració costosíssima: des dels inicis de la guerra freda fins al fragor bèl·lic a Ucraïna, concebre un sistema de seguretat a la mida dels avui vint-i-set socis ha estat el part de les muntanyes. Ara mateix, és clar que –amb o sense els Estats Units– la seguretat europea costarà molts diners –més del previst per al 2030– i molta més voluntat geopolítica. Es pot dir que Trump farà que la Unió Europea actuï més unida, però la situació no té precedents. Per moltes hipòtesis que es facin, ningú sap què serà de l’OTAN sense els Estats Units. Mentrestant, Ucraïna resisteix amb els seus drons.
Notícies relacionadesAixò ha donat més marge a Macron perquè, després del Brexit, França és l’única potència nuclear. Merz ha incrementat especialment la despesa militar d’Alemanya. La Unió Europea necessita un gran escut protector i no només al flanc oriental. Al seu dia, els països europeus van acordar no fer-se la guerra però tenen un veí que la fa a Ucraïna. Vuit països de l’OTAN estan situats entre el mar Negre i la costa bàltica.
A diferència de presidents tan diferents com Theodore Roosevelt, Nixon o Bush pare, Trump no té cap sentit històric. És un presentista de la transacció immobiliària, sense memòria diplomàtica ni cap pudor. Potser el menys aventurat és deixar que s’acabi estampant com en una cursa nocturna clandestina. Amb el partit demòcrata a la guarderia infantil, l’atlantisme s’haurà de refer després de Trump, amb els republicans. Sembla que Marco Rubio va escalfant motors. Mentrestant el fàcil és criticar els esforços cortesans de Mark Rutte per intentar que Trump no sigui tan Trump.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
