Un debat que s’obre pas

Els editorials estan elaborats per l'equip d'Opinió d'El Periódico i la direcció editorial

Un debat que s’obre pas / 5

Molt a poc a poc, la sensatesa s’imposa i es reobre el debat sobre els peatges en les vies d’alta capacitat de la xarxa de carreteres. El president Illa es va atrevir a dir que potser va ser "un error" suprimir-los. Tot i que, ràpidament, la formació hereva de la força política que amb més afany va defensar i estendre els peatges a Catalunya, Junts, es va lamentar que volgués buidar la butxaca dels catalans. Fa uns mesos, arran de l’informe que va publicar David López Frías sobre l’AP-7, ja ens mostrem partidaris de trobar alguna fórmula de pagament per ús d’aquesta i altres vies de comunicació per carretera. En primer lloc, per assegurar-ne el correcte manteniment. En segon lloc, per assegurar l’equitat, és a dir que qui més utilitzi aquest tipus de vies i, a més, faci negoci utilitzant-les pagui més que qui no les utilitza mai. No podem tenir una fiscalitat progressiva per finançar serveis universals. I, en tercer lloc, per limitar el nombre d’usuaris que des que es va implantar la gratuïtat col·lapsen aquesta i altres vies i les converteixen en un lloc més perillós que les vies alternatives. La consellera Paneque va admetre fa una setmana en aquestes pàgines la necessitat d’ampliar l’AP-7 i mentre no es faci regular el tràfic pesant. Per a les dues coses podria resultar útil el pagament per ús.

Malauradament, des de Catalunya es va plantejar aquest assumpte en el canvi de segle com un greuge territorial sense tenir en compte la realitat del transport en aquest territori i la seva importància en la connexió entre Espanya i França, entre la Península i Europa. A l’AP-7 s’acumula tot el transport de mercaderies des de l’est d’Espanya cap al nord, més el de turistes, més l’interurbà al voltant de grans metròpolis com Barcelona i València, més el creixent en àrees dinàmiques com Alacant, Castelló, Tarragona i Girona. És cert que els peatges van ser el sistema de pagament per ús que es va iniciar sota la dictadura, és cert que la democràcia va optar per les autovies gratuïtes i és cert que Espanya no ha implantat cap dels sistemes alternatius de pagament per ús que recomana la Comissió Europea com l’eurovinyeta i el sistema portuguès. La barreja d’aquestes dues realitats va convertir en un greuge el que podia no ser-ho. Tan sols es tractava d’actualitzar un sistema obsolet com el peatge i adaptar-lo a la normativa europea. Però la solució va ser la pitjor de les possibles: es van eliminar els peatges (en part pels escandalosos rescats de les radials de Madrid) i no es va implantar una alternativa. El resultat és el que ara han d’administrar: saturació, falta de manteniment, augment de la sinistralitat, pèrdua de productivitat com a país, etc.

Si l’actual Govern de la Generalitat, com han expressat el president i la consellera, vol reobrir aquest debat, en la línia política que té d’abordar el que no s’ha fet en 10 anys pensant en els pròxims 10 anys, estem davant una bona notícia. Del que es tracta no és en cap cas de tornar als peatges tal com eren, sinó de trobar una fórmula de pagament per ús que sigui eficient a l’hora de desenvolupar-la, assumible en un país que basa la fiscalitat en la progressivitat i homologable amb les polítiques europees relacionades amb aquesta matèria.

Temes:

Arran

Inicia sessió 0 Comentaris