El nou confinament

Fins a 84.000 persones s’han sotmès a ordres de confinament en els últims dies a Catalunya, una xifra inèdita que es justifica en els incendis simultanis que han assolat el territori i amb especial afectació a urbanitzacions d’habitatges dispersos. Quedar-se o evacuar un espai és una decisió complexa que ha de venir guiada pels experts. Tot i així hi haurà caps per lligar, subjectes a imprevistos que poden desencadenar tragèdies, com ha passat en l’incendi d’Almeria.

Notícies relacionades

Cinc anys d’horror talibà

Fronts que (ara per ara) no seran

Els incendis són un repte de seguretat i salut pública de primer ordre i si l’Administració es bolca en aquesta protecció tots hem d’anar a una. Fa uns quants anys que s’imparteixen cursos d’autoprotecció i consciència de riscos en urbanitzacions, i la vida confinada ja és una possibilitat massa real perquè no tinguem a casa kits de supervivència o almenys en ment les prioritats per a l’autocura.

L’onada de calor, per motius diferents, també crida a l’autoconfinament: si un no pot accedir a un refugi climàtic durant les hores més perilloses de sol, s’ha de proveir a casa de mitjans per combatre-la. A Alemanya han mort més de 4.300 persones en l’última setmana només de calor extrema per les temperatures rècord, i la coneguda bretxa d’igualtat a les nostres ciutats fa a les persones grans i soles, sobretot dones, especialment vulnerables si no recorren a un aire condicionat que moltes no tenen. La teleassistència dels serveis socials és una peça clau aquests dies per a aquesta conscienciació, més educació climàtica i recursos són el pas següent en aquesta era de la calor extrema.