Sense certeses
Un joven, utilizando una aplicación para citas, en Barcelona. /
Encaixar sentimentalment amb algú és molt difícil. Per encaixar s’ha d’entendre la possibilitat d’establir un nivell de complicitat prou alt amb aquella persona de tal manera que permeti mantenir-hi una relació estable i duradora. Sembla que les aplicacions de cites més conegudes van a la baixa: esmercem un excés d’energies en un procés que sol acabar en frustració. Primer, ens apuntem a la casa de cites, després mirem les fotos dels altres que s’hi han apuntat i fem girar la roda i ens aturem en aquells que, en principi, ens agraden físicament i amb qui pensem que compartim gustos, aficions i odis atàvics. Més tard, confiem en l’atzar i esperem que un dels preferits també s’hagi aturat en la nostra foto i en les nostres manies. I quedem. I resulta que no és com ens pensàvem que seria. I tornem a fer girar la roda.
Això, pel que sembla, cansa i desanima. Per evitar aquests passos pesats, les aplicacions que es dediquen a ajuntar persones han incorporat la IA, la qual cosa vol dir que, abans de fer cap pas, t’informen del percentatge de satisfacció mútua que tindràs amb algú. Aleshores, amb més d’un 90%, posem per cas, ja estàs en condicions de saber quina cara fa aquell que l’artificial destí ha designat com a futura parella. No cal dir que no sempre funciona, com passa a la vida sense aplicacions, i que la pell és un factor que la IA no té necessàriament en compte. Per acabar-ho d’arrodonir, hi ha assistents robotitzats especialitzats a mantenir converses amb l’altre (un altre imaginari) com en un assaig de la realitat. Això passava en una sèrie molt divertida (The Rehearsal, Els assaigs) de Nathan Fielder en la qual es muntava tot un decorat fals, amb actors preparats, per tal que el protagonista (un home qualsevol) pogués fer front a decisions o confessions greus. Abans d’entomar el món real, assajava i delimitava totes les opcions i possibilitats en un univers fictici. La confrontació amb la realitat tant podia ser satisfactòria com catastròfica. Com amb això que explico de les cites, doncs. Com a la vida sense certeses.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
