¿De què es riu Rutte?
Cares llargues a Ankara. Podria ser el títol de la crònica mundana de l’última cimera de l’OTAN. Rostres severs. Moviments lents d’uns líders que semblen aguantar la respiració per evitar que un sospir provoqui un sobresalt. Fins i tot Erdogan, l’amfitrió. Tot i que en el seu cas es deu probablement a una síndrome d’hiperdivergència, ja que té raons sobrades per estar content. Per fi podrà adquirir els anhelats F35. Per atacar Grècia, un altre membre de l’Aliança, si es presenta. O Israel, que ha posat el crit al cel. En el conclave només hi ha un home que sembla feliç. Mark Rutte, el secretari general de l’OTAN, que somriu en totes les instantànies. Fins i tot riu, quan té a prop Donald Trump. Com si riure-li les gràcies anés en el seu sou. Mentre va ser primer ministre d’Holanda, li deien Tefló Mark. Ara l’anomenen l’Holandès Errant, en record d’aquell llegendari vaixell fantasma condemnat a navegar eternament pels oceans.
¿De què es riu Rutte? ¿Què li produeix tanta gràcia, en una cimera que va començar amb Trump repartint llenya? A Espanya, per descomptat, però també a França, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia. A tots els grans, per no haver-se embarcat en la catàstrofe de l’Iran. ¿El fa riure que el president nord-americà hagi tornat a reclamar Groenlàndia? ¿O què fes un acudit obscè sobre Giorgia Meloni? Mai ho sabrem, perquè Rutte ha demostrat una cosa que crèiem impossible: riure i posar cara de pal. Per a ell, riure no és incompatible amb el fet de fer massatges a Donald Trump. És més, pot ser que aquesta sigui la causa del seu riure. La d’un home convençut de la seva condició de domador de feres. Sense mi, això se n’aniria en orris. Sens dubte, pensar així alguna cosa deu estimular el sistema límbic. El contrari seria per disparar-se un tret. Una cosa semblant li passava a Elon Musk. Fins que Trump li va tallar el riure. No li passarà a Rutte. Dels 50.000 milions en armes acordats, més de la meitat seran fabricades als Estats Units.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
