Temperatura equivocada
La versió onírica de la febre és pitjor que la real. Vaig somiar que tenia 39 graus i, quan em vaig despertar, vaig trigar uns segons a esbrinar en quin costat de la frontera em trobava. La febre real eleva la temperatura del cos; la somiada, la de la realitat. Tot semblava normal en el somni i, no obstant, alguna cosa estava desplaçada del seu lloc, la distància exacta a partir de la qual el món comença a fer por. Els termòmetres d’abans tenien una autoritat que han perdut els digitals. Calia agitar-los perquè tornessin en si. Després un se’l col·locava sota l’axil·la i esperava el veredicte mirant el sostre. El mercuri treballava a poc a poc a poc, amb la crueltat d’un funcionari. Trenta-set i mig encara era negociable. Trenta-vuit ja implicava llit. A partir de certa xifra, apareixien les persianes ajustades i aquella sensació que el dormitori s’havia separat de la resta de la casa com una illa sanitària.
En el somni passava una cosa estranya: jo no patia per la febre, sinó pels seus efectes sobre els objectes. Les arrugues del llençol componien mapes militars. El vas d’aigua adquiria un prestigi sobrenatural, com si contingués una substància filosòfica capaç de mantenir unit l’univers unes hores més. Un simple soroll de les canonades sonava com un missatge xifrat.
Quan érem nens, la febre alterava la mida de les coses. El passadís de casa em semblava interminable. La veu de la meva mare arribava des de molt lluny, encara que fos a l’habitació del costat. El cos esdevenia una espècie de país estranger on un havia despertat sense documentació. Potser per això continuem associant la febre amb una experiència metafísica més que mèdica. Hi ha malalties que afecten un òrgan concret; la febre, en canvi, afecta la manera en què el món encaixa amb si mateix. Em vaig despertar perfectament sa, però amb la sospita que el somni havia deixat dins meu un petit residu tèrmic, una febrícula mental capaç de sobreviure diverses hores durant la vigília. Hi ha dies en què vivim així: lleugerament febrils, interpretant la realitat des d’una temperatura equivocada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
