Els incendis que viu aquests dies Catalunya no constitueixen un episodi excepcional, sinó l’expressió d’una realitat que previsiblement serà cada vegada més freqüent i que obliga a assumir que el principal repte ja no consisteix únicament a reforçar la capacitat d’extinció, sinó a reduir la vulnerabilitat del territori. La simultaneïtat dels focs de Sentmenat, Anoia, Artesa de Segre i les Gavarres, en plena onada de calor, ha obligat els Bombers a repartir recursos i establir prioritats, concentrant bona part dels esforços en la protecció de la població i de les zones habitades.
Les condicions meteorològiques expliquen una part important del que està passant, ja que les altes temperatures, la baixa humitat i el vent afavoreixen incendis més intensos i difícils de controlar, però el problema respon també a factors propis de Catalunya, on l’abandonament progressiu de l’activitat agrària i ramadera ha afavorit l’acumulació de combustible als boscos, mentre que el creixement d’urbanitzacions en contacte amb la massa forestal ha incrementat l’exposició de persones i habitatges al risc.
En aquestes circumstàncies, els experts coincideixen que l’objectiu no pot continuar sent aspirar a evitar tots els incendis, sinó reduir la probabilitat que els focs arribin a una intensitat que en faci impossible el control i comprometi la seguretat de la població, cosa que exigeix assumir que aquest risc existeix i que la resposta passa per adaptar el territori a aquesta realitat, més que per confiar exclusivament en la capacitat d’extinció.
Per això, la prevenció resulta cada vegada més important. Mantenir les franges de protecció al voltant de les urbanitzacions, reforçar l’autoprotecció dels habitatges, incorporar criteris de més prudència en la planificació urbanística i gestionar de manera continuada la massa forestal són mesures conegudes des de fa temps, l’aplicació de les quals ha sigut desigual i que, segons insisteixen els especialistes, resulten imprescindibles per reduir l’impacte dels grans incendis.
Aquesta gestió passa també per recuperar activitats que durant dècades van contribuir a donar valor econòmic al bosc i, al mateix temps, van limitar la continuïtat del combustible, com el pasturatge, els cultius, els aprofitats forestals o l’ús planificat del foc en determinats espais, configurant un paisatge en mosaic amb més capacitat de resistència davant incendis de gran intensitat. No es tracta de recuperar un model econòmic del passat, sinó d’incorporar instruments que permetin adaptar el territori a unes condicions climàtiques i ambientals que ja han canviat.
Catalunya disposa d’uns serveis d’emergència altament preparats i eficients, però l’experiència dels últims estius mostra que la capacitat de resposta difícilment podrà compensar, per si sola, les mancances acumulades en la gestió del territori. La capacitat de resposta continuarà sent indispensable, però només una aposta sostinguda per la prevenció i la gestió del territori permetrà reduir l’impacte dels grans incendis forestals en un territori on el foc forma part del funcionament de l’ecosistema.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
