¿Qui en té la culpa?

El pacte del PP amb Vox a Andalusia, que garanteix la presidència de la Junta a Juanma Moreno, envia dos senyals que amplifiquen el problema. D’una banda, el reforçament del poder que aconsegueix l’extrema dreta, especialment rellevant en una de les grans autonomies de l’estat. De l’altra, la permanent impossibilitat del PP per consolidar lideratges i polítiques de l’espai central, atiat per la necessitat de radicalitzar posicions si no vol perdre el poder.

Aquest fet, que s’ha anat produint en tots els pactes que el PP ha signat amb Vox, adquireix major importància en tractar-se de Moreno Bonilla, el líder més centrista del partit, i el que semblava més capaç de balancejar els extrems de les Ayuso de torn. Des d’una perspectiva de pes polític, el seu pacte no és més generós que d’altres que ha fet el PP, perquè Vox no superarà el 8% de poder a la Junta. Però en política sovint és més important l’aparença que la realitat, i en aquest pacte l’aparença ho és tot: Vox ha imposat el relat públic i, en conseqüència, ha validat, via Bonilla, les seves tesis més extremes. És a dir, Vox ha aconseguit que el líder més liberal del PP normalitzés el seu discurs. I no val que Bonilla asseguri que continuarà governant com sempre, i que algunes de les concessions són pura semàntica, perquè entre l’arraigo i la prioridad nacional no hi ha diferències. Podria ser cert sota la lupa més aguda, però, en el boc gros del debat públic, Bonilla ha comprat el paquet complet de l’agenda ideològica de Vox: reculada severa en temes de sensibilitat ecològica; negació de la memòria històrica; estripada de les polítiques de gènere; demagògia immigratòria; nacionalfalangisme…

Potser sí que tot plegat serà pura retòrica i, en la pràctica, Bonilla aconseguirà governar sota el seu segell, però això no neutralitzarà la convicció que el PP no se sent incòmode amb l’agenda de Vox. Ans al contrari, la normalitza i la blanqueja. I, en normalitzar-la, la fa créixer.

Notícies relacionades

¿Necessita arquitectes la societat?

La nena de Rajoy era negra

És cert, doncs, que part del creixement de Vox es deu a la normalització que en fa el PP, incapaç de gestionar els pactes amb un tacticisme ideològic més intel·ligent. Dit altrament, incapaç de marcar una distància ideològica de seguretat. Però, si la dreta espanyola té part de la culpa, l’esquerra espanyola acumula la mateixa irresponsabilitat. Primer, perquè defuig tots els debats que li són incòmodes sota l’acusació de xenòfobs i deixa els ciutadans sense un relat progressista en temes que els afecten la vida quotidiana. En aquest sentit, la distància que hi ha entre la conversa al menjador de casa i la que hi ha a les tribunes públiques és abismal. Temes com la immigració, la seguretat o el repte islàmic queden abandonats per tothom: per la banda dreta, no hi ha relat propi i s’assumeix el malisme de l’extrema dreta, i per la banda esquerra, no hi ha relat propi i s’assumeix el bonisme de l’extrema esquerra, ambdós igualment inútils. Alhora, la classe mitjana, emprenedors, autònoms, tots aquells sectors que acostumen a tenir opinió política i que suporten la càrrega fiscal proporcionalment més forta, també se senten abandonats (especialment pels partits d’esquerres), i aquí la demagògia extrema fa forat. Demonització dels debats més sensibles, abandonament dels sectors centrals, normalització dels discursos extrems a banda i banda ideològica, tot suma en favor de la polarització ideològica que, en aquests moments, aprofita més l’extrema dreta que l’extrema esquerra.

Hi ha una altra qüestió que sembla folklòrica, però que no és menor, i que l’esquerra practica amb enorme irresponsabilitat: la inflada mediàtica dels personatges més esotèrics i tòxics de la fatxoesfera, amb la idea que, com més esperpèntics siguin, més ridiculitzen la dreta. L’exemple més brutal és l’enorme desplegament mediàtic que els mitjans protosocialistes han fet d’un personatge com Vito Quílez, la importància del qual deu ser enorme si es calcula en la quantitat de minuts dedicats a Televisió Espanyola. Fer créixer aquesta mena de productes només pot ajudar a la degradació del debat públic, i en la degradació, els voltors extrems s’alimenten. Per això la pregunta no és per què creix l’extrema dreta, sinó qui la fa créixer. I aquí les culpes estan molt repartides.