La factura AP-7

Que l’AP-7 està col·lapsada és una evidència. Des de la desaparició dels peatges, el trànsit ha augmentat prop d’un 50% en alguns trams i suporta més de 20.000 camions diaris. El RACC recorda que cal que el Ministeri dugui a terme les obres de desdoblament compromeses al Penedès i el Vallès, així com construir nous enllaços i ampliar carrils. La via està al límit.

El president Salvador Illa diu que potser es va cometre un error traient els peatges. El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, defensa que un nou sistema de pagament ajudaria a finançar el manteniment i gestionar millor la mobilitat. I afegeix que caldria aplicar-ho a totes les autopistes de l’Estat. Algú s’imagina els conductors de Madrid pagant per circular per les seves autopistes, amb la mateixa naturalitat que es planteja a Catalunya?

La congestió de l’AP-7 és la conseqüència directa d’un dèficit d’infraestructures que Catalunya arrossega de fa dècades: per què l’Estat només va executar el 45% de les inversions pressupostades a Catalunya el 2023, mentre a Madrid l’execució va ser del 211% segons dades de l’IGAE, Intervenció General de l’Administració de l’Estat? Per què Rodalies continua sent una successió de retards, incidències i avaries? I per què el Corredor Mediterrani continua acumulant dècades de promeses?

A Europa, quan es parla de mercaderies, es refereixen a trens. Aquí parlem de camions. A Espanya només el 4,3% de les mercaderies es transporten per ferrocarril, molt lluny de la mitjana europea, que ronda el 17%. El resultat és visible cada dia a l’AP-7. I encara hi ha una altra anomalia. Barcelona i València, la segona i tercera ciutats de l’Estat, continuen sense estar connectades per una autèntica alta velocitat. A França, Marsella i Lió estan unides per tren ràpid. A Itàlia, Milà i Nàpols. A Alemanya, Hamburg i Munic.

La comparació amb Madrid encara és més irritant. Quan les autopistes radials madrilenyes van fracassar perquè gairebé ningú les utilitzava, l’Estat les va rescatar amb diners públics. Quan el problema és a Catalunya, la solució sembla ser que pagui l’usuari.

Certament, hi ha una altra qüestió a abordar. Quan nosaltres arribem a França, paguem per utilitzar les seves autopistes. En canvi, els vehicles que entren des del país veí circulen gratuïtament per les nostres vies. La tecnologia fa anys que ofereix solucions. Portugal utilitza pòrtics que llegeixen la matrícula i calculen automàticament l’import a pagar. És a dir, si es vol gravar el trànsit de llarg recorregut, es pot fer sense tornar a carregar el cost sobre els mateixos de sempre.

Notícies relacionades

¿Necessita arquitectes la societat?

La nena de Rajoy era negra

I no ens oblidéssim que, quan els peatges de l’AP-7 van desaparèixer el 2021, feia més de cinquanta anys que es cobraven. Mig segle. Aquelles autopistes estaven més que amortitzades.

Per això indigna aquest debat. Perquè el problema no és que els catalans no paguem prou. El problema és que fa massa anys que paguem massa impostos i peatges, amb infraestructures que no arriben.