Escenificacions i institucions
El Consell de Política Fiscal i Financera va aprovar ahir el sostre de despesa per a l’any 2027 amb el vot a favor del Govern espanyol, que té la majoria, i de les comunitats governades pel PSOE: Catalunya, Astúries i Castella-la Manxa. La proposta és elevar la despesa de les comunitats autònomes un 4% i fixa el dèficit públic en l’1,8%. Però aquest incentiu no ha sigut suficient per als consellers del PP, que l’han rebutjat de pla i han reclamat que aquesta negociació es compassi amb la del nou sistema de finançament autonòmic. Tot i que tot sigui explicable pel calendari electoral, és realment una llàstima que no s’aprofiti un òrgan de cogovernança com aquest per debatre tant el model de finançament com els límits de la despesa pública que marquen els serveis que reben els ciutadans i els impostos que paguen.
Avui, el Consell de Ministres donarà llum verda a la tramitació tant del sostre de despesa com del camí de dèficit que no arribarà a aprovar al Congrés en primera convocatòria, ja que Junts ja hi ha anunciat el seu vot en contra. Aquest fet ja és un símptoma de la sort que correrà el projecte de Pressupostos per al 2027, els primers que podria presentar aquest Govern en tota la legislatura. Les probabilitats que s’aprovin són escasses, tret que la tramitació de l’amnistia de Carles Puigdemont faci un gir després de la sentència que emetrà la justícia europea els pròxims dies. I, segons el relat que es va construint, la falta de majoria per aprovar-los seria hipotèticament el detonant d’un avanç electoral la primavera vinent. Sigui o no cert que aquesta sigui la intenció, som davant d’un nou abús dels mecanismes institucionals. És insòlit que no s’aprovi cap pressupost en tota la legislatura i que sigui l’últim any quan es reconeix la necessitat de fer-ho. Com passa en el cas de la justícia, vivim dia a dia un menyspreu institucional que no fa res més que alimentar el populisme, com denoten les diverses enquestes.
Anant al fons de la qüestió, tot i que resulti incomprensible que les comunitats del PP anteposin les qüestions ideològiques a la millora dels recursos públics disponibles per als seus ciutadans, és cert que el model que proposa el Govern pel que fa a dèficit i despesa se sustenta en la base d’aprofitar la inflació per quadrar i expandir els comptes públics a costa de la renda disponible dels contribuents, sense cap correctiu pel que fa a la progressivitat. Aquest fet, a més de ser injust, incideix en aquesta sensació creixent dels ciutadans que la bona marxa de l’economia no es tradueix en el seu benestar perquè el Govern es nega a deflactar les tarifes dels impostos, és a dir, a restar la inflació dels ingressos dels contribuents abans de fixar el que els correspon pagar. Defugir aquest debat amb la simple por d’una majoria del PP i Vox no fa res més que incrementar el suport electoral al populisme i malmetre les institucions. Els ciutadans ens mereixem que la dinàmica de la polarització, a més d’impedir majories centrals, no enterboleixi també el funcionament de les institucions, siguin els tribunals, les comunitats autònomes o els consells interterritorials.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
