Una ciutat, dos estius

Ara bé, en una ciutat com Barcelona, l’estiu no arriba de la mateixa manera a totes les cases. Per a algunes famílies és una promesa de viatges i descans. Per a moltes d’altres, és un trencaclosques de calendari i noves despeses. Les vacances escolars duren prop de dotze setmanes i, en el millor dels casos, els adults tenim un mes de vacances laborals. Com ens ho fem? Aquí apareixen els casals d’estiu com una qüestió d’extrema necessitat, més que com una simple opció. Els casals són espai de joc i socialització, ocupen el rol que juga l’escola i l’espai de migdia durant el curs. Ara bé: sembla que quan arriba l’estiu, les institucions se’n desentenen i ja no existeix corresponsabilitat pública vers la infància.

Una setmana de casal pot costar uns 600 euros al mes. I quan hi ha més d’un fill, els números es disparen. I això fa que l’estiu acabi dividint la nostra infància: hi ha qui pot continuar jugant i aprenent; i n’hi ha d’altres que queden fora del gaudi de l’estiu, que passaran setmanes senceres a casa. Infants sense activitats, sovint sols, mentre els pares treballen. La mateixa ciutat, però dos estius completament diferents. Per això, en el darrer ple de l’Ajuntament vam aconseguir aprovar que s’estableixi una bonificació universal per als casals d’estiu. La proposta d’Esquerra Republicana és clara: que tots els infants i adolescents empadronats a Barcelona puguin comptar, a partir de 2027, amb una bonificació de fins a 350 euros per infant que suposa aproximadament el 50% del cost dels casals.

Els ajuts actuals per trams de renda es mantindrien per a les famílies amb menys recursos de manera que aquells que més ho necessiten sumarien la nova bonificació universal, mentre que les famílies de renda mitjana, sovint excloses del sistema, també rebrien, per fi, un suport directe. Volem fer "universal" l’estiu, perquè l’estiu no depengui de la nòmina dels pares. Universal perquè tots els infants tenen dret a gaudir, jugar i relacionar-se també quan s’acaba el curs, independentment de si els pares hi poden dedicar la seva paga doble d’estiu.

Notícies relacionades

¿Necessita arquitectes la societat?

La nena de Rajoy era negra

Una ajuda universal, també, en un altre sentit i m’explico: Barcelona és una de les grans ciutats turístiques d’Europa. Cada estiu, milions de persones venen a gaudir-la. Els nostres carrers, platges i clima formen part d’una experiència d’estiu que oferim al món. Dit això, no podem pensar l’estiu de Barcelona només per a qui ens visita. Per això, aquesta nova política l’hem de pagar amb 1 euro del recàrrec turístic, i els 20 M d’euros extres que rebrem l’any vinent. Per governar el turisme i garantir que tingui un retorn social.

A Estiu 1993, una nena començava a recompondre el seu món de la mà de la seva família. A la Barcelona d’avui, el repte és més col·lectiu: aconseguir que l’estiu sigui un dret compartit; i no pas un privilegi, un trencaclosques o un maldecap que fa saltar pels aires l’economia familiar, en un context de pujada de preus que dificulta arribar a final de mes. L’estat del benestar es va construir sobre una idea senzilla: que hi ha coses que no es compren ni es mereixen, sinó que es garanteixen. L’educació, la salut, la protecció de la infància. A partir d’ara, l’estiu d’un infant en pot arribar a ser una.