Pots ser tu

Sí, potser quan sàpigues que has sigut víctima d’una o moltes violacions per submissió química, alguns indicis tindran sentit. Però aquest coneixement només serà la clau que obrirà la pèrdua. Descobrir que durant una hora o moltes vas deixar de tenir control del teu cos, que vas ser utilitzada com una nina sexual, que has sigut vista per homes d’arreu del món. La teva nuesa convertida en matèria masturbatòria. La teva confiança, traïda. Sentiràs ferides en un cos que creies il·lès. Tantes ferides que costarà reconèixer-lo. ¿Suportaràs mirar-te al mirall? ¿Com rebràs les noves carícies? ¿Gosaràs emprovar-te un banyador en una botiga? Perquè sentiràs, també, la por en cada gest, a cada cantonada, cada nit. Això no em pot haver passat a mi, pensaràs. No em passarà a mi, penses. No ens passarà, pensem totes.

Notícies relacionades

Quan la terra tremola

Trump i els periodistes

L’Agència Nacional contra el Crim (NCA) britànica ha descobert una "xarxa veritablement internacional" de violacions per submissió química. Ara per ara s’han identificat més de 270 agressors vinculats a un fòrum en què els usuaris interactuaven entre ells, discutien i compartien mètodes per drogar i cometre tota mena d’agressions. En les converses també convidaven altres homes a participar en l’agressió i es compartien les imatges registrades. La majoria de les víctimes encara no han sigut identificades. És possible que ni tan sols ho sospitin. Els investigadors mostren la seva inquietud davant d’un fenomen criminal que és molt lluny de ser un fet aïllat i que reflecteix un "comportament organitzat" amb membres identificats a dotzenes de països de tots els continents. Estan convençuts que hi ha molts més grups d’agressors que encara no han sigut detectats. Desenes, centenars o milers de víctimes no saben que, com Gisèle Pelicot, Joanne Young o Claudia Wuttke, poden ser víctimes d’una persona de la seva confiança.

Penso en les 27 dones assassinades a Espanya en aquest 2026. Penso en tantes i tantes víctimes d’agressions sexuals. I penso, també, com la lluita contra la violència masclista s’esquinça davant les narratives còmplices del terror, aquestes que s’abonen al mite de les denúncies falses, aquestes que miren de difuminar-la sota el nom de violència intrafamiliar o aquestes que només parlen de violacions quan impliquen un agressor estranger. El molt francès Dominique Pelicot, el molt britànic Philip Young o el molt espanyol –sí, espanyol– Fernando P. (parella durant 15 anys de Wuttke) reflecteixen la veritat estructural i ideològica d’una violència sistèmica comesa per homes contra dones. Un "comportament organitzat" criminal, amb els seus agressors i els seus còmplices. I amb totes les dones en el punt de mira.