El lloguer que no arriba a l’anunci
En un mercat amb poca oferta i molta demanda, els canals informals guanyen pes i poden convertir-se en una via d’accés
Un cartell que anuncia el lloguer d’un habitatge a Madrid. /
Les dades dels portals immobiliaris s’han convertit en una referència imprescindible per entendre l’evolució del lloguer a Espanya. Permeten seguir preus, comparar territoris i detectar tendències en un mercat que canvia molt ràpid. L’últim Índex Immobiliari Fotocasa apunta a una pujada interanual del lloguer del 3% al maig, fins a situar el preu mitjà en 14,76 euros per metre quadrat al mes. És la menor alça des del juliol del 2023.
És una dada rellevant i, en aparença, podria interpretar-se com un senyal de moderació. Però convé llegir-ho bé. Una pujada més moderada no significa necessàriament que el mercat s’hagi destensat. Pot significar també que la tensió s’està desplaçant: del preu visible a l’accés invisible.
Els portals reflecteixen amb precisió el mercat que es publica: els anuncis actius, els preus d’oferta i els habitatges que arriben a l’aparador. Aquesta informació és molt valuosa. Però també cal mirar fora de la foto, perquè avui una part del problema del lloguer comença abans de l’anunci.
Publicar un habitatge pot deixar de ser una eina per trobar inquilí i convertir-se en un cost de gestió. Per a molts propietaris i agents, treure un pis al mercat implica rebre desenes o centenars de contactes, filtrar perfils, organitzar visites, respondre missatges i prendre decisions en molt poc temps. En aquest context, llogar a una persona recomanada, a algú de la cartera pròpia o al primer candidat solvent pot semblar l’opció més senzilla.
No és una pràctica nova. El bocaorella, les llistes d’espera o les carteres de clients han existit sempre. La diferència és que, en un mercat amb poca oferta i molta demanda, aquests canals guanyen pes i poden convertir-se en una via principal d’accés. I quan això passa, la tensió real va més enllà del que veiem als anuncis publicats. La dada visible no marca el límit del problema. Només mostra la part que arriba a veure’s. Això canvia el diagnòstic. No és només un tema de preu, és d’accés. Qui no té contactes, qui no respon en minuts o qui no arriba a temps a una oportunitat pot quedar-se fora abans fins i tot de visitar un habitatge. No perd davant un altre candidat. Directament, no entra en el procés.
Allà apareix de nou la figura del no-inquilí: la persona que busca habitatge té necessitat real de llogar i vol formar part del mercat, però no aconsegueix accedir-hi. No necessàriament perquè no pugui pagar o perquè no compleixi un criteri raonable de solvència, sinó perquè el mecanisme d’accés s’ha ajustat tant que deixa fora molts perfils.
Segons Idealista, l’oferta de lloguer s’ha reduït un 61% des del 2020. Amb menys habitatges disponibles i més candidats per cada immoble, no només s’encareixen els preus: també s’endureixen els filtres. La selecció es torna més ràpida, més condicionada i, en molts casos, menys visible.
Per això importa com se selecciona. En aquest context, l’elecció de l’inquilí no pot basar-se només en la rapidesa ni en una primera impressió de solvència. El llogater també necessita arribar preparat al procés, explicar la seva situació, aportar informació contrastable i demostrar que pot ser un candidat adequat per a una relació de lloguer estable.
No es tracta només de comprovar si pot pagar una renda. Es tracta de validar la seva idoneïtat amb objectivitat, sense decisions precipitades i amb criteris clars per a totes les parts. El repte rau a combinar agilitat i rigor. El mercat exigeix decisions ràpides, però una bona selecció requereix informació, anàlisi i traçabilitat.
Per això, la resposta ha de ser professionalitzar el procés, ordenar la demanda, validar la idoneïtat de l’inquilí, formalitzar correctament el contracte, protegir el cobrament i gestionar la relació durant tota la vida del lloguer.
I tot això requereix transparència i bones pràctiques. El propietari necessita confiança per posar el seu habitatge de lloguer. L’inquilí necessita regles clares per competir en condicions raonables. I els agents immobiliaris necessiten eines que els ajudin a gestionar un mercat cada vegada més difícil d’ordenar.
Notícies relacionadesPerquè mentre l’oferta continuï sent insuficient, la tensió no només es veurà en els preus. També es veurà en els habitatges que es lloguen abans de publicar-se, en les oportunitats que mai arriben a l’aparador i en els que busquen habitatge sense arribar ni tan sols a entrar en el procés.
Sense mirar el lloguer que no arriba a l’anunci, continuarem veient únicament una part del problema.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
