¿Com vol governar el PP?
L’acumulació de casos de corrupció que afecten l’entorn del Govern situa el PP en una posició favorable per consolidar-se com a alternativa. Convertir aquest avantatge en una opció de govern exigeix, però, una estratègia coherent, un projecte reconeixible i capacitat per construir les majories que requereix un sistema caracteritzat pel pluralisme territorial i parlamentari. Els recents acords autonòmics amb Vox i l’evolució del discurs sobre l’increment del cens derivat de la llei de nets incideixen, respectivament, en aquestes dues dimensions.
L’intent d’Alberto Núñez Feijóo de donar per superada l’etapa del procés i normalitzar la relació amb Catalunya va quedar ràpidament matisat per l’apel·lació de José María Aznar a construir una "majoria nacional". Els acords autonòmics amb Vox, culminats amb l’assolit a Andalusia, confirmen quina d’aquestes dues estratègies s’ha acabat imposant. El cas andalús resulta significatiu perquè Juan Manuel Moreno Bonilla havia representat la possibilitat de governar des d’una posició de més autonomia respecte a Vox. La incorporació d’una part de la seva agenda, especialment en matèria migratòria, reflecteix fins a quin punt la necessitat d’assegurar la investidura condiciona avui l’estratègia del Partit Popular. La reiteració d’aquests acords redueix, a més, el marge per reconstruir la interlocució amb els nacionalismes perifèrics moderats, actors que durant dècades van contribuir a la formació de majories parlamentàries.
Notícies relacionadesLa posició sobre l’anomenada llei de nets, incorporada a la llei de memòria democràtica per facilitar l’accés a la nacionalitat dels descendents dels qui van abandonar Espanya durant la Guerra Civil i la dictadura, planteja un problema diferent. Exigir transparència sobre la tramitació de les sol·licituds forma part de la funció de control de l’oposició. Diferent és convertir l’increment del cens en un motiu de sospita sobre el procés electoral, quan el mateix PP havia defensat històricament l’ampliació de l’accés a la nacionalitat per a aquests mateixos col·lectius. En aquest context, la proposta d’Isabel Díaz Ayuso de sol·licitar observadors internacionals incorpora un marc de desconfiança envers el procés electoral poc habitual en democràcies consolidades.
Tots dos episodis responen a una mateixa lògica. La dependència de Vox redueix la capacitat del PP per ampliar les seves potencials aliances, mentre que la introducció de dubtes sobre la integritat del procés electoral resulta incompatible amb un partit amb sentit institucional. La polarització i la desconfiança no són nous. De fet, caracteritzen la dinàmica política des de l’inici de la legislatura, una tendència que els escàndols de corrupció no han fet sinó intensificar. Amb aquests precedents, alimentar aquest clima pot resultar rendible a curt termini, però difícilment contribueix a enfortir les condicions per a una futura governabilitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
