Fer volar coloms

Notícies relacionades

El paper ho aguanta tot

Homer va a Hollywood

El nou sistema de finançament —el que es va anunciar com a "singular" per a Catalunya, però que finalment serà el mateix per a tothom— haurà, després de passar pel Consell de Política Fiscal i Financera, de ser aprovat pel Congrés. Però el camí està sembrat de mines. D'una banda, la situació de l'Executiu de Pedro Sánchez, envoltat i seriosament danyat pels greus i ja incomptables casos de corrupció, els quals, entre altres efectes, han portat els seus socis a prendre distàncies o reclamar directament al president que llenci la tovallola d'una vegada. D'altra banda, amb relació al finançament, cal considerar que Junts per Catalunya, els vots del qual són imprescindibles, ha rebutjat el model proposat. Els de Puigdemont exigeixen per a Catalunya un sistema com el del País Basc o Navarra. Tot el que no sigui això —com els 4.700 milions més que s'han promès a la Generalitat— els sembla una xavalla humiliant. Pel que fa al PP, igual que en altres assumptes, com el perdó de part del deute de les autonomies amb l'Estat, els de Núñez Feijóo prefereixen també rebutjar el nou model de finançament. Ho fan tot i saber que totes les autonomies hi guanyarien i Andalusia, del PP, més que cap altra. Tot s'hi val amb tal de posar bastons a les rodes al Govern de Sánchez.

Dèiem que l'IRPF venia a ser la culminació, la cirereta del nou model. Si posar en marxa aquest últim serà d'allò més difícil, la cessió de tot l'impost sobre la renda a Catalunya (i a aquelles autonomies que ho desitgin) frega la quimera. Als obstacles succintament esmentats més amunt, cal afegir-hi l'enorme complexitat de l'operació, molt superior als canvis que suposa la reforma financera. Per tant, és molt, molt possible que la contractació de més treballadors per a l'ATC acabi sent un absurd brindis al sol. Una cosa semblant a construir una autopista per la qual finalment no hi circuli ni un sol vehicle. Es pot al·legar que val més prevenir que curar, és a dir, millor preparar-se per a l'IRPF, encara que no arribi, que no fer res i que ens acabi tocant la grossa. Mentrestant, d'altres argumentaran que, atès l’obscur panorama , fer créixer la plantilla per fer-se càrrec de l'impost és actuar com si la realitat no existís. Com habitar en un món perfecte i paral·lel. És a dir, el que en en català seria "fer volar coloms" i en espanyol "hacer castillos en el aire".