La presentación del primer ciclo anual de Platform Dalí, este miércoles. /
¡Que petit és el món! La Fundació Dalí obre un local a Barcelona per ubicar el seu programa més singular, i resulta que està situat al carrer Ciutat, 7, on el PSUC va tenir la seva seu central fins que va desaparèixer. És sabut que la càbala va fascinar el pintor empordanès. Per tant, alguna cosa hi ha d’haver d’enigmàtic en aquesta coincidència. Sobretot quan aquest programa, que té per nom propi Platform Dalí, aspira a hibridar art i ciència per tal d’explorar noves fronteres del coneixement. El PSUC també va explorar noves maneres de fer política i només així s’entén que, fins i tot sent comunista, obtingués gairebé el 20% dels vots en les primeres eleccions catalanes. Més aliment per a la càbala.
Platform Dalí, que dirigeix Mónica Bello, facilita la trobada entre artistes i científics, amb la convicció que aquesta conversa pot ser una font d’inspiració per a tots ells. Aquell partit que ja no existeix també va facilitar la trobada entre mons que s’ignoraven: el dels intel·lectuals i el del treball. Un intercanvi que explica la Catalunya d’aquells anys. Més. El PSUC va ser un partit quàntic. Era comunista i no ho era. Alhora. Com el famós gat de Schrödinger. Dalí va voler ser tantes coses que va buscar en la ciència una explicació. El seu acostament a la física quàntica el va portar a col·locar l’observador com un actor d’una realitat que mai existeix per si mateixa.
Platform Dalí té un propòsit tan ambiciós i arriscat com el del pintor. Situar-se en els límits. Produir un llenguatge nou. Enllomar un laboratori d’idees i pràctiques que sacsegen l’ecosistema cultural de Barcelona. Aprofitar que som una de les ciutats europees amb més científics per metre quadrat (algú hauria d’agrair-l’hi a Andreu Mas, algun dia) i un camp sembrat d’iniciatives artístiques punteres. Ha nascut una cosa nova. Amb Dalí com a font d’inspiració, i que recorda aquells anys en què el PSUC era molt més que un partit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
