Pressupostos, estabilitat i exigència

El Parlament aprovarà avui els primers pressupostos del govern de Salvador Illa, amb el suport dels Comuns i Esquerra Republicana. Seran, amb tota probabilitat, els primers i els únics comptes que veuran la llum durant aquesta legislatura.

I això, d’entrada, és una bona notícia. Catalunya feia tres anys que no aprovava uns pressupostos. L’any 2024, Pere Aragonès va acabar avançant les eleccions davant la impossibilitat de tirar endavant els comptes del seu govern. Perquè els pressupostos no són un caprici: presentar-los és una obligació de qualsevol govern. Negociar-los, una responsabilitat de les forces polítiques. I aprovar-los, quan és possible, una necessitat per al país. 

Els pressupostos són molt més que una relació de partides i números. Són el centre de gravetat de qualsevol projecte polític que vulgui ser ambiciós i creïble. Permeten establir prioritats. Ordenar la despesa. Adaptar-la a les necessitats reals de la societat. Sense pressupostos, governar és més difícil. I planificar el futur, gairebé impossible.

Per això, en un temps marcat per la polarització i la confrontació permanent, té un valor afegit que tres forces polítiques hagin estat capaces d’arribar a un acord. Aquest és, probablement, el missatge polític més rellevant dels comptes que s’aproven avui: que els pactes encara són possibles: que, malgrat tot, a Catalunya encara hi ha espai per als acords. Una imatge que contrasta amb la situació que viu la política espanyola, on tot apunta que Pedro Sánchez continuarà sense poder aprovar uns nous pressupostos.

Ara bé, i els pressupostos de l’any vinent? Es negociaran a partir de la tardor? O ja hi renuncia, el govern? I encara més preguntes: Per expansius que siguin, per elevades que siguin les xifres….Els pressupostos resoldran els grans problemes del país? La crisi de l’habitatge… les incidències cròniques de Rodalies… el malestar de metges i professors.… la situació preocupant de la llengua catalana...

Notícies relacionades

Distribuir la prosperitat

Un equip per comptar amb un diari líder i influent

Els pressupostos no fan màgia. Per això, la pregunta important és què passarà a partir de demà. Perquè aprovar els comptes garanteix estabilitat. Dona aire al govern i reforça la seva capacitat d’acció. Però també augmenta l’exigència: perquè, a partir d’ara, ja no hi haurà l’excusa de la falta de pressupost.

Ara cal que els recursos es transformin en resultats. Que les prioritats es converteixin en polítiques efectives. I que les promeses acabin tenint impacte en la vida quotidiana dels ciutadans. Els pressupostos són una eina imprescindible. Però, al capdavall, el que la ciutadania espera no són números, són solucions. I caldrà, també, exigir-ho en els pròxims mesos i els anys que venen.